divendres, 29 de juny de 2012

El poble té tot el poder


Després d’escoltar i llegir tantes favades en la premsa escrita, la televisió o la ràdio, relacionades amb Grècia, podem traure’n algunes conclusions. En primer lloc m’agradaria puntualitzar que l’Europa que ens volen imposar es l’Europa de la por i la dels diners, on una minoria ens imposa les seues condicions econòmiques amb l’ajut dels que fan palmes. Per altra banda,  els altres, que som el 99%, no contem per a res o per a ben poc.  En aquesta Europa quan es vota el que l’1 % vol som un poble madur. Fins ara no hem abandonat el guió establert, el dia que votem una altra cosa ja veurem. Això sí, el poble és el qui paga les despeses de la borratxera neoliberal mitjançant el sofriment, l’assetjament econòmic o inclús la mort. No obstant això, per primera vegada en molts anys a passat una cosa en la qual no contava l’oligarquia dominant, el poble comença a tindre confiança en la capacitat de guanyar eixe 1%. 

Comtat i debatut, aquest plantejament no ens deu portar a una lectura fàcil, perquè això siga possible fa falta una societat mobilitzada i organitzada, situació que al meu parer ha canviat molt si pensem en l’època de la bambolla immobiliària, però que encara té moltes coses a millorar. El camí de la mobilització i l’organització ens ha de dur a la pèrdua de la por, una de les principals armes amb les quals conta l’1% per dominar l’altre 99%.

Per acabar direm que també hem de ser conscients que aquest combat és llarg i si no que ens ho diguen als que mai hem guanyat en cap urna. Per tant el diumenge 17 de juny de 2012 es va perdre tal vegada una batalla, però no la guerra, ja que la situació de desesperació en la que estem està lluny d’haver-hi acabat. I aquesta mateixa desesperació ens durà a nous enfrontaments, nous patiments, una major organització i una major resposta.  

La gent que creguem que un altre món és possible comencem a tindre una altra vegada esperança en fer possible aquesta realitat, perquè ens hem adonat que els podem derrotar.  Tant de bo el meu fill puga veure aquesta victòria i viure en eixe món nou.       

Com no podria ser d’una altra manera no puc acabar aquests comentaris sinó és amb un altre poema, perquè la poesia és una arma carregada de futur.


Entre llençols de cotó
Ve l’estiu i amb ell la sesta
imposada pels calors
 salvatges del nostre Sol.
El cos es dissol com el sucre
entre tasses de cafè.
Busquem l’ombra, la foscor
i el vent de llevant, però,
de vegades ni això és prou.
La calor es passeja sola
pels carrers, sense remei.

Els aires condicionats
governen les nostres vides
que bussegen en la mar.
       Correm tots nus per la sorra
i ens acusen d’immorals
els mateixos criminals.
Ja farts de calor i amb set
s’ aguaitarà  la tardor,
carregada de bolets,
acompanyada pel vent.

Les estrelles diminutes
governaran la nit llarga
de les òbiles i els ducs.
Nosaltres festejarem
entre els miols dels mussols,
agafadets de les mans,
atrapats pel nostre amor,
sota la llum de la lluna
i la mirada indiscreta
de l’apegalós dragó.

El fred ens durà l’hivern
i els udols profunds del llop.
Dormirem més estretets
entre llençols de cotó,
apegats, sense temor.
Tornarà la primavera
encimbellada pels arbres
nus de fulla, despertant-se
entre les tímides flors
que renaixen de les cendres.

La vida no es deté mai.
Nosaltres la malgastem.   

dijous, 21 de juny de 2012

Un poc de trellat



Ja sabem com funciona la justícia a aquest país. Avui ens han donat un altra mostra de justícia arxivant la denúncia formulada per “l’Assemblea per les llibertats i contra la repressió” contra la delegada del govern, Paula Sánchez de León, i el jefe superior de policia de València, Antonio Moreno, per la desproporcionada, innecessària i brutal actuació de la policia en l’anomenada “Primavera Valenciana”.  El jutge Esteban Tabernero entén que "no apreciándose la existencia de conductas penalmente relevantes en los denunciados" acorda sobreseure la causa

Però fins al desert hi ha algun pou amb aigua. Així en la compareixença del dimecres 13 de juny del Tribunal de menors pel cas dels alumnes del Lluís Vives va ser una agradable sorpresa. Així ens conten la resolució del judici al blog Assemblea Lluís Vives:

Estimados-as amigos-as,
Estoy recién llegada del Juzgado de menores, Almudena estaba hoy citada en la Sala de la Audiencia nº 34 para resolver la Sentencia solicitada por la Fiscal: Amonestación.

Después de tantos meses de incoherencias, acoso policial y presión de todo tipo ha quedado todo en una amonestación que más que recibirla ha sido una celebración, el Juez, el Sr. Antonio Mora Alarcón, lo primero que ha dicho es que nuestros hijos eran un ejemplo para toda la ciudadanía, y los ha celebrado como ciudadanos que lucha por sus derechos, a defendido el derecho constitucional a manifestarse y sólo ha dicho que las acciones de nuestros hijos eran propias de personas jóvenes que no conocen la legislación y que en otra ocasión soliciten a Delegación de Gobierno los permisos necesarios para manifestar su descontento, y para finalizar le ha recomendado a Almudena que debía dedicarse a la política: “nos hacen falta personas como tú”
Estamos sobre una nube...

Espero que este juez sea tomado como ejemplo en todas las causas que están abiertas y todas concluyan tan bien.

Aprovecho de nuevo para agradeceros la solidaridad, sin ella no habríamos agunatado con tanta entereza. Gracias a todos,

Un poc de trellat i sentit comú davant de tant desficaci és d’agrair.

Carta oberta a Fernando Alonso


Carta oberta de la plataforma “Circuit Urbà No” dirigida al pilot Fernando Alonso

Sr Fernando Alonso
En pocs dies arribarà a València el que amb gran precisió es diu EL CIRC DE LA FÓRMULA 1. Un CIRC ple de colorit, glamour, diners, dissenys futuristes, nois guapos i valents, noies maques que els acompanyen amb els seus para-sols, creant així una tensió eròtica perfectament estudiada; il·lusió i fantasia a l'abast de molt poca gent. Un CIRC que, en lloc d'animals salvatges, transporta màquines de gran potència, contaminants, sorolloses i caríssimes, que els pilots i els tècnics tracten de domar. Un CIRC que amaga un negoci molt lucratiu per a unes poques persones, el Sr Ecclestonne, en primer lloc, patrocinadors, directors d'escuderies, pilots, etc., Realment es tracta d 'UN CIRC, en el pitjor sentit de la paraula.

Aquesta carta pretén informar a vostè i a la resta de col·legues del preu que els veïns i veïnes de València hem de pagar (i no precisament per les entrades). L'hi expliquem immediatament per si, abans de "negociar" cada revolt, quan estigui en plena cursa, vol reflexionar-hi:

-          L'afició a aquest espectacle entre el poble valencià ha estat i és insignificant, i no sembla que vagi en augment (aquest any la capacitat del circuit s'ha reduït a la meitat) per més voltes que li donin al circuit.

-          Tot i que a escassos 30 quilòmetres de València n'hi ha un apte per a aquest tipus d'espectacles circenses, s'ha invertit al voltant de 100 milions d'euros per condicionar l'anomenat circuit urbà. Diners que surten del pressupost, no del compte d'un promotor privat, com seria el normal quan de circ es tracta.

-          Això del circuit urbà va ser una imposició del Sr Ecclestone, que es va aprofitar dels deliris de grandesa i la incultura de les autoritats polítiques d'aquesta comunitat per assegurar-se els grans beneficis que representen els seus drets: un cànon anual de 18 milions d'euros, els drets televisius, etc., amb una clàusula de rescissió totalment dissuasòria. Tot això a càrrec dels diners de tots, no del compte d'un promotor privat.

Continuar llegint...

dimarts, 19 de juny de 2012

L’esquerra conservadora


En l'imaginari polític de la cultura occidental, esquerra és sinònim de radical, destructiu i innovador (però) ...el radicalisme sempre ha consistit en conservar passats valuosos”, escriu Tony Judt en “Algo va mal”. Açò, que sembla una paradoxa, cobra especial força en el moment actual de destrucció de tot allò que durant els dos darrers segles s'havia construït amb l'esforç i el sacrifici de l'esquerra. 

Des del final de la Primera Guerra Mundial el món occidental ha vist una sèrie de transformacions sense precedents, accentuades a partir del final de la Segona Gran Guerra, que avançaven cap a la realització de l'ideal de la Revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. La segona meitat del segle XX havia dotat als ciutadans de drets polítics, civils i laborals mitjançant la legislació necessària, i d'institucions que garantien el compliment dels drets i la prestació de serveis a la ciutadania. 

Però, equivocadament, hem pensat que tot el que havíem aconseguit estava consolidat i no era possible la marxa enrere. Ara la realitat ens colpeja, ens sorprèn i ens paralitza. Potser siga el moment de recordar que fa tan sols quaranta anys tot era diferent, de ser conscients de que la transformació que ens ha beneficiat ha sigut possible gràcies al treball de l'esquerra i de que no podem donar per fet i consolidats els drets i les institucions democràtiques. Els ciutadans han de ser conscients de la necessitat de defendre contínuament les conquestes socials. 

La paradoxa actual consisteix en que l'esquerra ha de lluitar per conservar allò aconseguit i la dreta intenta destruir la societat actual. La dreta s'ha convertit en antisistema destruint l'educació i la sanitat públiques, els serveis socials i les regulacions financeres, mentre l'esquerra intenta defensar el sistema social que tant ha costat de construir posant barreres als abusos i les injustícies que havien provocat el desbordament revolucionari violent. 

Tony Judt pregunta als que s'han passat les últimes dècades desestabilitzant i destruint, imprudentment, l'equilibri social: “per què ens hem afanyat tant en derrocar els dics que amb tant de treball van alçar els nostres predecessors? Tan segurs estem de que no s'acosten inundacions?”

dilluns, 18 de juny de 2012

La veritat també ha de ser rescatada


Joan del Alcàzar en Escriure en l’aire

Fa mesos que no sé quants mesos fa que ningú diu la veritat d'allò que ens està passant amb la crisi eterna que patim. Ningú, -i parle dels actors polítics i socials-, diu més que allò que l'interessa en els propers cinc minuts. Mentia Zapatero quan negava la crisi i quan parlava dels "brotes verdes", i mentia Rajoy quan afirmava que tot era un problema de confiança i que en arribar ell a La Moncloa el problema estaria resolt. Mentia el Rei de les Espanyes quan callava davant les tropel.lies del gendre i la filla, i quan afirmava no poder dormir per l'atur juvenil mentre somniava en anar-se'n amb la seua parella de facto a matar elefants. Mentia Díaz Merchan el gran empresari expert en enfonsar empreses i menteix el senyor Rosell quan afirma que tot és un problema de salaris i de llibertat per a despatxar treballadors. Mentia i menteix l'Església Catòlica, una institució que fa segles que no sap el que és dir la veritat: ni en matèria moral ni en matèria material. Mentia Rodrigo Rato com un trilero de la banca, i ni mentir sabia José Luis Olivas, un expert en no se sap quina habilitat que ha estat suficient per a ser president de tantes coses. I què dir de la Justícia, amb majúscula? Què dir de l'inimaginable Dívar, o de la Gran Esperança (és un acudit) Blanca Alberto Ruiz Gallardón, sinó que encadenen mentida rere mentida cada cop que tenen un micròfon al davant. Mentia el senyor MAFO, tan simpàtic de nom, que pontificava sobre la faena d'altres mentre oblidava (deliberadament?) les seues reponsabilitats. Mentia el ministre Wert quan donava dades falses sobre Educació per a la Ciutadania o sobre la realitat de la Universitat espanyola. La mentida, a més a més, és ama i senyora als mitjans de comunicació, que són majoritàriament transmissors dels arguments i les consignes que interessen els seus promotors més o menys en l'ombra... 

divendres, 15 de juny de 2012

No callem. Defensa els teus drets



La Plataforma en Defensa de l'Estat de Benestar y els Serveis Públics del PV, recolzem la manifestació del 20J convocada per CCOO PV I UGT.

Adjunt us remetem el manifest de la convocatòria de manifestació del pròxim 20 de juny a tot l'Estat per denunciar les retallades socials del Govern, per tornar a rebutjar la reforma laboral, i per enfrontar la crisi amb altra política econòmica i social.         
        
 València, 15 de juny de 2012

Manifest convocatòria

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...