dilluns, 4 d’abril de 2016

Societat de consum, la caiguda d’un mite.

Visc, vivim en allò que s’anomena societat de consum. Des del seu inici ha actuat com uns dels paranys més ben muntats per l’hidra capitalista. El missatge era clar, tots podíem accedir a tindre un cotxe, una nevera, una caseta... A canvi la classe treballadora venia la força de treball i el seu temps. D’aquesta manera anàvem perdent autonomia i alhora el nostre cap quedava anestesiat per eixa ànsia de consum.

D’aquest quadre pràcticament no en queda res. L’ hidra capitalista ha evolucionat, s’ha convertit en un monstre que s’ho traga tot. Xafa els drets humans, elimina les democràcies, els treballadors són pobres... Però té un problema, tenim un problema, passa dels humans i com no del Planeta Terra. Aquest monstre ha aplegat  a convertir-se en la seua antítesi. El seu creixement desbocat ens està portant a un carreró sense eixida a uns paràmetres que mai s’han conegut al llarg de la història de la humanitat i de la vida.

Aquest diagnòstic no és l’eixida d’un anticapitalista transmutat, que podria ser-ho, és el resultat d’un informe publicat en la res sospitosa revista Nature i signada per 22 re nombrats científics d’arreu del planeta que vénen a dir-nos-en  que el món tal com el coneguem té els dies comptats. Principalment parlen de tres grans problemes: el consum salvatge de recursos que porta, com no podia ser d’una altra manera, la destrucció de nombrosos nínxols ecològics. El canvi climàtic i la superpoblació.

Una altra cosa que sorprén al lector és la rapidesa  en la qual el Planeta Terra pot entrar en un col·lapse en no més d’unes quantes dècades. Solucions poques ha de parar l’activitat salvatge que du el sistema. Conseqüències moltes: un increment desmesurat de la inseguretat alimentària i d’ aigua per a beure, sequeres descomunals, increment de malalties infeccioses, la desaparició de moltíssimes espècies, increment geomètric de desplaçaments de grups humans.... És a dir l’ adéu d’una civilització enverinada pel consum i el menyspreament de la gent i de la nostra casa el Planeta Terra.


Llegir més: http://www.ecologiaverde.com/cientificos-anuncian-una-destruccion-planetaria-inminente-e-irreversible/#ixzz44CvbVEEG

Els següents versos per als que encara estem vius físicament i mentalment i per a Miguel Hernández el poeta del poble. Salut companyes i companys,  fins la victòria sempre.


Mentre la vida puja i abaixa,
la mort es reflexa en el mirall de la cara.
La mort no  existeix ni per als que se’n van,
ni per als que es queden.
Tot és present. No hi ha temps.
Tot és passat o futur i el precari present.
No obstant això veiem la mort, la notem,
perquè està ací de cara a la vida.
Si em moro no et tiraré de menys,
Si et mors no podré viure.

Quin malviure. 

dimarts, 2 de febrer de 2016

I després del 20D què?

Frida Kahlo
Ja ha passat el 20D i encara no sabem qui podrà governar o si acabarem votant una altra vegada. En primer lloc felicitacions a les forces progressistes de Podemos, Compromís-Podemos-És el moment, Podem en Comú i la Marea pels seus resultats. També felicite la fèrria resistència d’IU-UP que a pesar de la seua coherència no ha eixit ben parada en aquest procés electoral. Les meues felicitacions s’estenen a la resta de l’esquerra progressista de l’Estat Espanyol, es a dir a Esquerra Republicana i Bildu.

Independentment d’aquests comentaris una cosa que m’ha cridat l’atenció es l’elevat percentatge de ciutadans que no han anat a votar,  vora un 40%. D’aquesta gent no se’n parla i pocs són les anàlisi que tracten aquest tema. Les causes de no exercir el dret a vot poden ser molt nombroses: estar malalt, simplement no poder anar a votar ni presencialment ni per correu, estar fart del sistema, no tindre cap opció política que siga del seu grat o per simple desgana. No hem d’oblidar que algunes opcions polítiques com és el cas de la CUP han demanat en aquesta ocasió l’abstenció. No obstant això com el recompte es fa sobre el total dels vots vàlids, l’abstenció no té cap efecte sobre ells resultats. Ara bé, un sistema que es permet marginar econòmicament al 25% de la població és un sistema que ha fracassat i possiblement un reflex d’ eixe fracàs es manifesta en eixe 40% de persones que no van a votar.

Pot ser estem davant d’un moment històric i d’esperança on la situació catastròfica de marginació en la qual viuen milions de persones comence a canviar. Jo crec que tot depén de nosaltres i no sols pels resultats d’unes eleccions. Si anem com si no anem a votar cal lluitar, organitzar-nos i posar de manifest que la nostra pressió social al carrer i al lloc de treball farà que els elegits per sufragi universal no obliden d’ on han eixit. Al mateix temps els poderosos sabran que davant d’ells hi ha un poble organitzat que té dignitat i es pensaran si continuen pel camí de l’explotació i del saqueig ecològic.

Espere que 2016 siga l’ any dels oprimits i oprimides i que trenquem entre tots i totes les cadenes que ens ofeguen. Ni deus, ni reis, ni amos, tan sols llibertat i igualtat entre la diversitat.  Perquè l’amor també es revolucionari.


Necessite el teu alé
Mai és molt de temps
i seria un temps estèril
sense la teua presència.
El meu destí no es pot separar
ni de les teues mans,
ni de les teues parpelles,
ni del teu cor immens.
Jo sóc un simple mortal
que necessita el teu alé,
el teu caliu, els teus pits.
Un mortal que odia el temps
que ens roba la vida i la memòria
dia a dia, hora a hora.
Malauradament etern no hi ha res.
Espere que el nostre amor

s’aprope a eixe temps infinit.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...