dilluns, 9 de febrer de 2015

La dignitat en l’era de l’Antropocé.



Després de veure varies definicions de la paraula dignitat en distint diccionaris hem optat per escriure la definició de la viquipèdia que diu així: La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'ètica. La història del concepte està lligada tant a l'antropocentrisme clàssic i renaixentista com al lloc que ocupa l'home per a les religions monoteistes, ja que és una criatura divina i posseeix ànima, a diferència d'altres éssers vius. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres. La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, siga en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les condicions físiques que impedeixen la vida amb un mínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu. 

Una vegada definida la paraula ens n’ adonem de seguida que la dignitat és un dret que es viola constantment. El sistema capitalista, en el qual vivim, té un origen prou negre, per a la concentració del capital va sotmetre a mig món. Es van arrasar cultures, es van assassinar pobles, s’explotava sense cap consideració al proletariat, a la classe treballadora. Se saquejaven els recursos naturals al llarg de tot el món.  Amb la seua globalització la situació no ha anat a millor, a penes queda dignitat i la situació és molt més greu que la realitat palmejada pel poder econòmic. La tortura, l’assassinat, l’explotació de l’home i la dona i dels recursos  naturals són comportaments generalitzats arreu de tot el món. La situació des d’un punt de vista ecològic és tan alarmant  que els mateixos especialistes que estudien el Quaternari diuen que hem entrat en una altra era geològica que l’han denominat l’ Antropocé.

L’ Antropocé  és un terme que alguns científics han proposat per substituir al de l’  Holocé  que és l’actual època geològica dintre del Quaternari. Es vol canviar principalment pel gran impacte global que l’activitat d’ Homo sapiens ha provocat sobre els distints ecosistemes de la Terra. Alguns científics han fixat el seu inici en el mateix naixement de la Revolució Industrial, és a dir en les darreries del segle XVIII, quan els sistema capitalista comença a manifestar el seu ADN. Aquest terme va ser proposat l’any 2000 pel premi Nobel de química Paul Crutzen. No obstant això, per que siga un terme oficial es requereix l’ aprovació de la Comisió Internacional d’ Estratigrafia.
 
Indistintament de tot açò és ridícul viure en un sistema mogut pels diners, que desprecia la vida i s’alimentat amb la sang de moltíssims éssers i del saqueig de la casa en la qual vivim, el planeta Terra, on la dignitat pràcticament ja no existeix.

Els següents versos són per als insubmisos,  els desobedients, per a la gent que resisteix, que lluita, que està en constant rebel·lia, per totes i tots vosaltres. Salut i llibertat companyes i companys.    
  
El món té febra pel canvi climàtic i la malaltia
s'anomena  desenvolupament capitalista.
Evo Morales
Antropocé
M’he criat rodejat de moltíssima dignitat
i ara em costa moltíssim veure-la.
Visc en un sistema que colpeja fortament la nostra essència
i no som capaços de posar-li fre.
Davant de tanta miopia em sent de vegades derrotat,
em preocupa la hipocresia, la deshumanització,
la destrossa del meu planeta
i el fàstic s’apodera de la meua ànima.
Tan sols veig una solució la lluita, la resistència,
la rebel·lia i la desobediència.
El món està malalt té cada vegada més febra
i la seua malaltia és el sistema capitalista
que ha alterat tots els ecosistemes de la Terra.
Nosaltres, Homo sapiens, som els causants d’aquesta dèria.
Nosaltres, Homo sapiens, haurem de solucionar el problema.     

dilluns, 2 de febrer de 2015

No són retallades, és el programa liberal



Sembla impossible però tres anys de destrucció massiva d’ocupació, de desmantellament de la sanitat i l’educació públiques, de milers de desnonaments i la indigència dels serveis socials, el Partit Popular continua sent, segons les enquestes, el més votat. 

És clar que la dreta d’aquest país té un sòl inamovible, però pot ser tan alt? O pot ser que hi ha gent de classe treballadora, que s’han cregut allò de que eren classe mitjana, que esperen que els mateixos que han destruït les bases del sistema de convivència el restauren?

Les privatitzacions de tot allò públic s’han presentat com la manera de gestionar millor per estalviar. Les retallades de serveis públics essencials s’han presentat com necessàries per “salvar” els serveis, donant a entendre, sense dir-ho, que era temporal, fins que passi la crisi. El mateix que amb la destrucció dels drets laborals, la base del sistema que equilibrava mínimament la difícil relació entre empresaris i treballadors. 

L’enganyifa del llenguatge emprat ha fet efecte esperat en una ciutadania desclassada, desmobilitzada, lluny de les organitzacions sindicals i polítiques que podien mostrar el que s’ocultava darrere d’eufemismes com reformes estructurals,  millora de la gestió o, simplement, retallades.  

El que tot açò encobreix és el “programa liberal”, el que sempre han volgut fer i no han pogut, fins que la crisi, provocada per ells mateixos, els ha presentat l’oportunitat. Les reformes estructurals són les que deixen als treballadors sense cap dret legal davant de l’empresari, és a dir, el que possibilita que els treballadors passen a ser, en la pràctica, els esclaus del segle XXI. La millora de la gestió significa que els serveis seguiran sent pagats per tots, però la gestió privada, és a dir, que les empreses públiques buscaran el benefici privat dels gestors, i no la millora del servei. I les retallades no són per estalviar, sinó per facilitar aquest benefici privat dels gestors i per baixar imposts a les rendes més altes. 

Potser hi ha ciutadans d’a peu que encara creuen que els que venen vivendes socials a “fons buitre” que tiren famílies senceres al carrer,  o deixen que muiren malalts d’hepatitis havent remei mèdic, restabliran l’incipient estat de benestar d’abans de la crisi. Només això pot explicar els vots que les enquestes adjudiquen al PP. Però el que s’ha perdut caldrà reconquerir-ho de nou amb tant o més esforç que va costar de prendre als poderosos, perquè no són retallades, és el programa liberal.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...