Els Job d’Europa

Diuen les escriptures que Job era un dels homes més rics i pròspers de la terra de Uz, en el regne d'Edom. Tenia set fills i tres filles, nombrosos amics i criats, milers d'ovelles, camells, bous i ases. Era home piadós que complia amb tots els preceptes de Déu, al que amava sobre totes les coses. Però va tindre la mala sort de ser objecte de disputa entre Déu, que feia gala de la rectitud, perfecció i submissió del seu serf, i Satanàs que deia que semblava així perquè l'havia cobert de bens i benediccions. Jehovà, segur del temor de Déu i la fidelitat de Job, va autoritzar el dimoni a disposar de tot el que tenia el sant baró, amb la sola excepció de la seua vida. 

El dimoni no va perdre el temps. En un tres i no res va enviar els sabeos que robaren els bous i els ases i mataren tots els criats. Un gran foc del cel va cremar les ovelles i els pastors. Els caldeos van robar els camells i van passar a espasa tots els criats. Un gran vent del desert va enfonsar la casa on estaven reunits els set fills i les tres filles de Job amb les seues famílies i tots van morir. “Jehovà ho dona i Jehovà ho lleva” va dir Job. Satanàs va continuar mortificant-lo enviant-li una sarna maligna. La dona, en veure que el seu marit no reaccionava i continuava submís al Déu que tant el mortificava, el va abandonar, però Job no va cedir a les pressions de familiars i amics i va continuar fidel i sense pecar. 

Satisfet per la seua actitud Déu va doblar les riqueses que Job tenia abans i el va premiar amb set fills i tres filles, als quals va veure créixer, i als fills dels fills, fins la quarta generació, al llarg dels cent quaranta anys que va viure ric i poderós. La Bíblia no diu res, però, dels fills morts, dels criats assassinats, dels pastors cremats, sacrificats pel capritx dels poderosos Déu i Satanàs. Són danys col·laterals sense importància que no compten.

Aquesta història sembla repetir-se amb la crisi que patim. Una Europa rica i pròspera de la qual presumeix el déu mercat, està posant-se a prova, doncs el BCE diu que Europa no estima els mercats sinó la riquesa i benestar del qual gaudeix. Els “Jobs” europeus, els neoliberals que la dirigeixen, estan disposats a aguantar i patir totes les desgràcies  que siga menester sense dubtar ni qüestionar el que exigisca déu. Com Job, creuen cegament i saben que el déu mercat no els abandonarà, per la qual cosa estan disposats a sacrificar tot el que s’ha aconseguit en el darrer mig segle: riquesa i estat de benestar.

 En el fons saben que arribarà el dia que, amb les noves relacions laborals, tindran la força de treball més barata que mai, els sindicats més dèbils que mai, el control absolut de mitjans de comunicació de masses, i l'educació, la sanitat i les pensions preparades per a que donen substanciosos beneficis privats. A més a més els ciutadans convertits en serfs, doncs l’arbitrarietat que permet la llei laboral i la necessitat de treball els farà més submisos. Aleshores doblaran les riqueses i seran més poderosos que mai. 

Quan els dirigents parlen de que és necessari fer sacrificis no diuen que els sacrificis només beneficiarà els rics. Els sacrificats, que són ciutadans amb nom i cognoms, quedaran en l'oblit, com els criats i els pastors de Job. Quan el déu mercat, convençut de la fidelitat, submissió i camí recte dels seus serfs, restablisca les riqueses dels Job d'Europa, no es comptaran els milions de ciutadans que han quedat en el camí, sacrificats per la innecessària i capritxosa disputa entre poderosos. Com en la història mil·lenària de Job les vides truncades, sense expectatives, sense futur, les joventuts perdudes de la plebs no tenen importància... per als poderosos. I per nosaltres?