La hidra capitalista

Aquest concepte “hidra capitalista” l’hem pres de l’EZLN i pretenguem com ells, però d’una manera més humil, formar part del pensament crític que s’enfronta de forma dialèctica a aquesta bèstia.

La Hidra, la de la mitologia grega “la Hidra de Lerna”, era un antic i despietat monstre aquàtic amb forma de serp policèfala que tenia la virtut de regenerar dos caps per cadascun que perdia o l’era imputat. A pesar d’aquesta perfecció maligna Hèracles amb l’ajuda de Yolao van aconseguir fer-se amb la fera.

El capitalisme al llarg de la seua història s’ha regenerat com la Hidra de Lerna, cada vegada que ha perdut el cap n’ha regenerat altres amb més força. Tot indica que les nostres maneres de plantar-li cara no fan efecte i en aquest sentit estic totalment d’acord amb el professor Josep Fontana “Per a començar una nova etapa de progrés caldrà tornar (...) a mètodes nous, perquè les classes dominats han aprés a neutralitzar les que utilitzàvem fins ara”.

A partir d’ací ens ve la gran pregunta: què fer? I per a la qual no tinc la resposta políticament correcta, no tinc cap resposta. Possiblement no sé llegir la situació històrica que estem vivint. Quasi de segur estic pres del passat, de plantejaments huitcentistes, de banderes roges, verdes i negres. Que estic encotillat en el concepte de l’esquerra, però estic totalment convençut que el neoliberalisme no el superarem des de posicions de centre o socialdemòcrates. Ni tampoc amb líders superbs, camaleònics o individualistes. Entre altres coses perquè els moviments personalistes s’esgoten en la mesura que s’esgota el líder.

Com a ciutadà l’única cosa que puc aconsellar a la resta dels mortals és que vos organitzeu  per a resistir, per a lluitar i per a tindre allò que ens fa falta. Perquè la hidra capitalista està forta, molt forta.

Un exemple paradigmàtic el tenim a Grècia. Ací el mite de la Hidra de Lerna torna a prendre forma. El monstre aquàtic està representat pels interlocutors d’Europa, Hèracles pot ser el poble grec que és conscient que li fa falta Yolao per derrotar la bèstia. Yolao podria estar representat per la resta de les forces progressistes de tot arreu, per la classe treballadora.  Si cau el govern de Grècia Hèracles hi haurà sofert una gran derrota. Per a la resta dels pobles del món significarà una vegada més el triomf del neoliberalisme més ranci que no vol un món sostenible, un món sense explotació i sense explotadors, sense justícia social.

Un sistema que no vol un món amb més cultura, on els diners no siguen la vara de mesurar les persones. Un món sense guerres ni desplaçats, ni pobles oprimits ni sense terra on poder viure.

Per a derrotar la hidra capitalista ens fan falta les mans de totes i tots aquells que creuen que un món diferent és possible.

Els següents versos estan dedicats a la gent que abandona la seua terra, ja siga per guerres, per motius polítics, per motius econòmics, i també per als ningú de l’amic i camarada Eduardo Galeano.

 

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los nada,
los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Euardo Galeano.

 

Nosaltres els ningú

La llum matinera m’acaricia les parpelles.

Respire profundament, m’he despertat d’un somni,

òbric els ulls i malauradament torne a la realitat.

Visc en un món amb molta por,

assetjat per la intolerància,

asfixiat per la hidra capitalista.

Nosaltres, els ningú, visquem en la diàspora,

ens neguen el dret a viure en pau,

ens obliguen a deixar la nostra terra,

abandonem la vida per camins desconeguts.

Però nosaltres, els ningú, som l’esperança,

som la sàvia de la revolta alliberadora,

els que caminem encara que ens partisquen la cara.

Nosaltres els ningú.