dijous, 29 de maig de 2014

Després del 25 de maig



Ja han passat les eleccions del 25 de maig i moltes coses que esperàvem s’han complit. Altres hauran de vindre més endavant.

 A nivell de l’Estat Espanyol en primer lloc cal destacar la gran abstenció que està al voltant del 60%, moltíssima gent no ha anat a votar. No anem a valorar aquest resultat, perquè ja vam donar la nostra opinió al respecte abans de les eleccions i seguim pensant el mateix. 

Una altra cosa que ha quedat patent ha sigut la pèrdua de milions de vots dels dos grans partits (PP i PSOE), si bé encara hi són els més votats. No obstant això, la maquinaria política servil als interessos del capital, que ha dissenyat el model en el qual vivim, comença a ser qüestionat. El bipartidisme fa aigua i per això ha eixit en els mitjans de comunicació el senyor Rajoy defenent-lo.   

Per altra banda, l’esquerra que prefereix salvar persones abans que bancs a tret una nombrosa representació, parlem principalment de l’ Esquerra Plural i Podemos, entre altres. Ja han començat els insults i les desqualificacions, això vol dir que s’han posat nerviosos. Altra cosa és el que va a passar a partir d’ara. Poden haver-hi varis escenaris que l’esquerra d’aquest país continue pegant-se navallades o que prenga consciència d’el que ha passat i unim forces. Perquè encara que parega impossible podem ser l’alternativa a tant de sofriment, els podem guanyar en les urnes. A Grècia comença a ser ja una realitat i ací pot passar el mateix. Esperem que l’esquerra real en un futur no massa llarg acabe confluint.

Pel que fa a la resta d’Europa és molt trist veure com els moviments feixistes van agafant cada vegada més força. Com a humà em costa moltíssim admetre que hi ha persones amb aquest tarannà. Està clar que per aquestes persones és més fàcil dirigir la ràbia acumulada cap a un immigrant que no té res que enfrontar-se als vertaders responsables de la crisi en la qual estem immersos. Em pareix un comportament covard i delictiu.

Per acabar direm que la gent d’esquerra podem estar contents dels resultats a l’Estat Espanyol,  almenys així està la gent amb la qual he parlat. Els següents versos estan dedicat a tots els enamorats i les enamorades, perquè l’amor és revolucionari. Salut companys i companyes, el futur és nostre.
            El Poeta Dissident

T’estime de forma salvatge
El teu pas trenca l’aire i l’aparta cap a les vores.
Tu no eres conscient, però et mire les cames.
De repent un gran plaer em recorre totes les venes
i la meua ment es perd entre històries fantàstiques.
La carn crida a la carn, és inevitable.
Una vegada més comença un nou dia diferent als altres
i tu et passeges per la vida agafada a les estreles.

La realitat em devora les entranyes,
la injustícia recorre els carrers i les places,
Els joves deambulen, els majors no riuen
i els altres mortals vivim perduts entre la ràbia i les misèries.  
Sóc un dia més vell i les coses no canvien.
Els malcarats que ens governen
ens oprimeixen com a classe i com a poble.

Et torne a mirar i veig un altre món
aquesta vegada carregat d’esperances.
T’estime de forma salvatge
i m’agradaria que el nostre amor
fora etern com les muntanyes.
Se’t menge amb la mirada
i mai quede saciat, ni ganes.

dimarts, 13 de maig de 2014

25 de maig a Europa



Parlar de temes relacionats amb les eleccions i no perdre el control, arrossegat per les passions, resulta una cosa prou complicada, però, així i tot, nosaltres ens hem atrevit a intentar fer una explicació d’allò més raonada. 

Les primeres enquestes relacionades amb les intencions de vot de l’electorat a les eleccions al parlament europeu es poden valorar de moltes maneres. Aquesta, per descomptat, és una altra valoració. El mateix diumenge dia 25 a la nit ja sabrem els resultats i no faran falta més especulacions per a conèixer la realitat. 

En primer lloc, i en aquest cas pareix que totes les enquestes coincideixen, l’abstenció serà elevada. Aquesta principalment crec que està afavorint a les dues opcions fins avui majoritàries a l’estat espanyol. Ambdós partits, PP i PSOE, són els responsables de la situació social, econòmica, cultural, de desfeta...actual del país. Les raons de mercat, a les quals no s’han oposat i sí que han afavorit, han permés que el pensament neoliberal triomfe a nivell econòmic i carregue contra la classe treballadora. Aquesta, per altra banda, crec que no soluciona correctament la seua indignació mitjançant l’abstenció. Tot el sofriment que està provocant la crisi del pensament neoliberal no es deuria quedar en tan sols una abstenció. Hi ha alternatives que es pot fer més mal i són totalment honestes.

Pel que fa als votants crec que els dos grans partits són els més afavorits, si bé al voltant d’ells hi ha una diversitat força interessant. Les dues grans maquinaries arrastren encara a moltíssima gent que no tindrà en compte els casos de corrupció, les reformes laborals, de les pensions, la desfeta de l’educació... a l’hora de votar; en aquest món hi ha de tot. Personalment crec que si trenquem el bipartidisme ja s’haurà avançat molt de camí. Per altra banda, una gran alegria seria que les formacions polítiques d’esquerra peguen una pujada considerable. 

No obstant això, el problema que hi ha a Europa no se solucionarà amb les eleccions al parlament europeu. La derrota de les polítiques antisocials, contra la cultura, contra la sanitat, contra l’ explotació de la classe treballadora... serà una realitat quan la gent que es queda a casa vaja a votar, es manifeste, lluite per construir un món més just i més verd i plante cara a l’Europa del capital. La derrota d’aquestes polítiques repressives vindrà de la mà de tots i totes i no de les idees genials d’algun salva pàtries. I no cal equivocar-se la lluita és i serà molt llarga.

Ara bé, si aneu a votar no es tapeu els nas, que no fa falta, que com ja hem dit abans hi ha opcions molt honestes que defenen els nostres interessos, els de la classe treballadora.  Perquè a pesar del que diu la dreta d’aquest país  tots els  polítics no són iguals,   

Ací vos deixe un altre grapat de versos, gaudiu d’ells, espere que vos agraden i recordeu la solució a aquesta gran mentida depen de tots nosaltres. Salut companys i companyes.     

 



En el tràgic lament de la gent sense pa
I el puny enlaire del proletari,
Sospirs adolorits, clams de justícia.
Llibertat!

Miquel Duran de València

Eixa terra
Sóc terra, mar, aire i pluja, però també sóc humà.
Una consciència apareguda al llarg de milions d’anys.
Sóc humà i forme part d’aquesta terra
àrida, seca, menjada pel foc, una terra que renaix cada instant.

De vegades forme part del vent, de la flaire,
dels xicotets insectes i de les flors de mil colors
i en mescle entre els sentiments que brollen de tots vosaltres,
entre la gent que no ha perdut la seua identitat.

Sóc mar, aire i pluja, però també sóc humà
i forme part d’aquesta terra que renaix cada instant.
Sóc com vosaltres, em ric, plore, dorm, menge i .....
De vegades caic en un sense món abatut pel sofriment humà.

Camine per carrers solitaris i tristos atapeïts d’humans.
Veig la classe treballadora perduda entre gratacels
i agafada a la resignació dels sense llibertat.
Veig la repressió salvatge dels governats engominats.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...