dilluns, 20 de gener de 2014

La Batalla de València (VIII): La violència blavera



La violència blavera

Com que l’anticatalanisme es recolza en elements falsos i privats de la mínima raonabilitat, els blavers han de recórrer a la coacció i la violència per a imposar els seus postulats a bona part de la societat valenciana, especialment a la ciutat de València. Es cert que la violència es anterior al blaverisme, però també ho és que extrema dreta i anticatalanisme anaren de la mà des del inici. Si ells no hagueren cremat la senyera quatribarrada del Consell Preautonòmic, oficial el 9 d’octubre de 1979, potser avui encara continuaria essent aquesta l’ensenya oficial. Les bombes a Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster (en 1978 i 1981 respectivament), marcaren la transició i posterior evolució valenciana, de manera semblant a com el 23-F marcà la Transició a l’Estat espanyol. La bomba a Sanchis Guarner en 1978, casolana, sí que la reivindicà el grup blaver GAV. En Nadal del mateix 1978 estigué a punt d’esclatar-li una bomba en les mans a Sanchis Guarner, rebuda com a regal nadalenc. 

Per a tenir una idea de l’ambient social i polític al País Valencià d’agost de 1977 reproduïm l’extracte d’un article de la revista Dos i Dos que porta per títol “Bombas sobre Valencia”, i diu així : “Verano y bombas. La cosa empezó con Nova Cultura. A la una de la madrugada del día 10 de agosto (…) un potente artefacto causaba graves destrozos en el local que dirige Manuel Angel Conejero, especialista en Shakespeare y miembro del PSP del PV. Daños: mas de 1.000.000 de pts devaluadas. El atentado no fue reivindicado. Tampoco hacía falta. En la pared, un letrero a mano: “Rojos, cerdos”. Todo muy clásico. Mientras en tanto en el PV seguíamos sin comernos un torrado autonomista (…) la prensa anunciaba ya la visita a Tarradellas del señor Sánchez Terán, arcángel San Gabriel de Adolfo Suárez para el affaire de la Generalitat Catalana. Y más atentados en Valencia. Esta vez fue el autodenominado GAR (Grupo Anarquista Revolucionario) quien reivindicó el atentado contra las oficinas del Banco Central en la calle Maeztu de esta explosiva ciudad. Algunos de los miembros de este GAR serían detenidos la primera semana de septiembre. (…) franja sí, franja no, medio país anda a la greña con el otro medio mientras la totalidad –el país valencià – se pudre en el silencio allá por los oscuros contubernios de la Villa y Corte (…) el 24 de agosto (…) el llamado manifiesto del llamado Consell Valencià. Se iniciaba así, con amplios y generosos espacios en la prensa local, una nueva campaña anticatalanista. El escrito en cuestión se dirigía al Plenari de Parlamentaris. Y salía todo: lo del oro catalán, lo de los agentes infiltrados –activistas en todos los pueblos de la región--, lo del pancatalanismo, lo de la senyera, etc. El Consell Valencià, cuyo espectro político huele a cosas como AP y extrema derecha (…) solicitaba de los parlamentarios “que nos defiendan de esta invasión moral e ideológica, y de la anulación de nuestra personalidad y expoliación de nuestra cultura”. Firmaban el escrito, entre otros Xavier Casp y Miquel Adlert. (…) al día siguiente, y hablando de activistas, ¡¡boooommm!! Chupinazo de aupa sobre Tres i Quatre. La bomba más sólida del mes se le llevaba, por novena vez (…) tampoco esta vez se encontró la tarjeta de los “activistas”. Ni falta que hacía. El Consell Valencià, que no sabemos muy bien por qué se dio por aludido, publicó una nota en la que se decía “si bien asistimos a un vago movimiento de catalinización de Valencia, nos proponemos combatirlo desde nuestra posición de cultura y veracidad. Está en contra de nuestros principios de valencianía todo acto de violencia. Con ello salimos al paso de algún comentario acusatorio que se ha producido ya”. (…) el sábado día 27: destrozos considerables en el Colegio Alemán. Una llamada anónima a Las Provincias reivindicó el atentado añadiendo que era “por Apala, por los presos políticos y contra la situación actual en España”. (…) en el momento justo en que el presidente Suárez descansaba en la embajada de España, en la Haya, un grupo autodefinido como “autónomo y no dependiente de ningún partido político” –claro que vete tu a saber…-- lanzaba en Valencia coctailes molotov sobre diversas entidades francesas (…) el broche salvaje (del mes) lo puso el atentado a los locales de la UGT de Valencia, con pérdidas de un millón de pesetas. Este atentado, reivindicado posteriormente por los guerrilleros de Cristo Rey, produciría la primera semana de septiembre una serie de detenciones.”

Fuster va rebre ja un atemptat amb bomba casolana en 1978, però les dues bombes a Joan Fuster en 1981, amb quasi dos quilos en total de Goma-2, sí que van ser de forta potència, i de fet li volaren mitja casa. D’altra banda, el seu esclat l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, ens fa pensar que el motiu de posar-hi era, certament, la seua condició de massa catalanista als ulls d’alguns. El propi Fuster ho explicava: “Aquest atemptat ha estat molt més violent que el primer. En esclatar una bomba estàvem parlant Jaume Pérez Montaner, Vicent Salvador i jo, varem sortir tots tres al carrer...Llavors ens varen dir que hi havia una altra bomba (...) l’havien deixat en una finestra. Si ens quedem una estona més al carrer, on hi havia poca llum (...) no ho expliquem”8. El mateix dia Pérez Muntaner escrivia: “Fuster és un símbol d’aquest futur que se’ns vol negar i que només serà nostre amb la total recuperació de la nostra identitat; amb la recuperació de la llengua, la història, les institucions pròpies i la plena consciència de la nostra dignitat (...) el interval de quatre o cinc minuts entre la primera i la segona explosió estava calculat per a matar”9. Dies abans l’altre ocupant de la casa havia escrit: “Sempre recordaré eixa matinada. Era la primera volta que anava a veure’t (...). No em va donar temps a dir que sentia un olor a pólvora, com a coets de cordà. El tro va ser enorme, ens gelà l’ànima a Jaume i a mi. tu digueres impassible: "Anem a veure, xiquets. Ja hi són" (....) els llibres travessats per estelles; la finestra destrossada; cotxes a fora fets malbé; una estesa de vidres (...). Entràvem en casa (...) quan Jaume va veure un paquet que fumejava a la finestra (...), i s’apartà el temps just de salvar-se de la segona explosió. Vaig plorar com un xiquet. Vaig plorar pel nostre poble”10

Si aquests atemptats tenen la càrrega simbòlica dels personatges a qui anaven adressats, al llarg de la transició i la pre-transició l’extrema dreta fou especialment violenta i agressiva contra els nacionalistes al País Valencià en general. És clar que aquesta violència no la feren els blavers, car que abans de 1977 ni existien, però els va beneficiar, perquè atacava els seus enemics directes, els nacionalistes valencians. Farem ací un breu recull d’algunes fites d’aquesta violència antinacionalista valenciana al País Valencià durant la pre-transició i transició11

• 26 de març de 1971: Trencada de vidres a la llibreria "Tres i Quatre", i abocada de tinta a l'interior.
• 2 d'abril de 1971: Atac a una assemblea de Filosofia i Lletres.
• 8 de maig de 1973: Una càrrega de plàstic esclata a l'aparador de "Tres i Quatre" i ocasiona un incendi. Un milió de pessetes en pèrdues.
• Octubre de 1973: Dos còctels molotov contra la mateixa llibreria.
• A mitjan 1975: Una tongada de bombes arrasa diverses llibreries. Pateixen danys "La Pau", "Pueblo", "Ausiàs Marc" i "Lope de Aguirre", que ha de tancar.
• 31 d'octubre de 1975: Incidents a Filosofia i Lletres. Un estudiant resulta ferit. Dos altres atacs consecutius causen tres ferits.
• Juliol de 1976: Una bomba esclata a l'estadi del Levate U.E. la nit abans de la "Trobada dels pobles".
• 5 d'agost de 1976: Un artefacte fa saltar la llibreria "La Araña".
• 10 d'agost de 1976: Una bomba destrossa el local de "Nova Cultura", amb pèrdues d'un milió de pessetes.
• 5 de novembre de 1976: Setè atemptat contra "Tres i Quatre".
• 12 de novembre de 1976: El degà de Filosofia i Lletres, una professora i un bidell, són agredits a la Facultat.
• Febrer de 1977: Un grup de joves és agredit a Oriola (Baix Segura).
• Primavera de 1977: Bomba a la llibreria alacantina "Set i Mig". Agressions a València durant la setmana fallera. Diversos ferits. Es multipliquen les agressions durant la campanya electoral. És metrallada la seu del PCPV (El P.C. del País Valencià mantenia llavors posicions nacionals prou clares).
• Desembre de 1977: Còctels molotov contra l’empresa relligadora de diverses publicacions al País Valencià.
• Estiu de 1978: Esclata una bomba en un cinema d’Alcoi (Alcoià) on es projectava "La portentosa vida del Pare Vicent".
• 11 de març de 1979: Agressions i trets en una manifestació ecologista.
• Estiu de 1979: Agressions contra els participants a "l’Escola d’estiu".
• Octubre de 1979: Bombes casolanes als domicilis de l’alcalde de València Martínez Castellano i del president del Consell Pre-Autonòmic del País Valencià Josep Lluís Albinyana. Artefactes a la plaça de bous quan se celebrava l’aplec nacionalista.
• Tardor de 1980: Agressió a Josep Guia i la seua família.
• Novembre de 1980: És metrallat el bar "El Sifó", al carrer del Mar de València. Un ferit.
• Maig de 1981: Explosió d’un artefacte davant de la seu del PCPV a Alacant. 

(Prement ací podeu veure una llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià des de la dècada del 70 fins ara)

Dins de la violència blavera pròpiament dita, però, hem de citar al GAV (Grup d’Acció Valencianista). D’orígens foscos i fundat en plena Transició, aquest grup ha dut, i continua duent avant, una violència contínua a tots els nivells contra els suposats “catalanistes”, o simplement contra la gent que a ells no els agrada. I tot això amb una vergonyosa immunitat policial i judicial. Cap membre d’aquest grup que sapiguem no ha estat condemnat per les seues innumerables accions violentes, encara que presumeix impunement de les seues accions. Donaren en ple cor de la ciutat de València un premi als que cremaren la senyera oficial quatribarrada del Consell Preautonòmic en 197912

Fuster molestava molt a alguns i no el deixaren descansar ni mort. En 1997 es va cometre el fet delirant i aberrant de la profanació de la tomba de Joan Fuster. En plena Transició mataren en Alacant a Miquel Grau, militant del Moviment Comunista del País Valencià, mentre posava cartells de convocatòria de la diada nacionalista del 9 d'Octubre de 1977. I en 1993 mataren a Montanejos (Alt Millars), quan només tenia 18 anys, a Guillem Agulló, jove nacionalista de Burjassot, en una baralla amb altres joves d’ultradreta. El seu assassí, Pedro Cuevas, vinculat als Yomus del Valencia C.F. és en llibertat.

7 Sn, “Bombas sobre Valencia”, Dos i Dos, Valencia, nº 55-56, 1977 pp-20- 24
8 Fuster, J., Diario de Valencia. 3 d'octubre de 1981
9 Pérez Muntaner, J., Diario de Valencia. 3 d’octubre de 1981
10 Salvador, V., Diario de Valencia. 16 de setembre de 1981
11 Tret de http://www.antiblavers.info  15
12 En la web “http://www.geocities.com/eltalp/guarner.htm” apareixen detallades algunes de les accions del GAV.  

La Batalla de València (VIII) La violència blavera 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...