dimecres, 21 d’agost de 2013

Les vacances i les no vacances



La gent que treballem per un salari fins ara encara podem gaudir de les vacances. És un moment de relax, de desconnexió total, de fer amb el teu temps allò que el dóna la gana. Podem mirar al cel per la nit i veure l’espectacle de les estrelles, podem deixar-nos portar per la calor i les tempestes. Si són en agost podem aprofitar la lluna nova per a plantar espinacs, bledes, pastanagues... Altres dediquem part del nostre temps en escriure versos, conviure amb els sers estimats, no fer res, descansar, llegir, fotografiar insectes, és a dir tot allò que ens dóna qualitat de vida. És un moment per a desconnectar d’eixe món tan brutal que ens esclafa, però no per això hem d’abaixar la guàrdia.

Per alguns és un moment de viatjar, per altres de sobreviure en aquesta estafa de crisi que ens ha tocat viure. Però recordeu un altre món és possible i per arribar a ell cal que canviem l’ordre establert, les relacions socials i productives que dia a dia ens volen relegar a simples esclaus d’un sistema que destrueix la Terra i nega la dignitat a milions de persones.

Aquestes vacances he vist el riu Túria en la comarca dels Serrans i el Canyoles de la Costera, la serra de Gúdar i Javalambre i he viatjat per molts pobles. En tots he trobat un punt d’unió les ganes de viure d’una societat fastiguejada per la no-política, per la corrupció i per les conseqüències d’una política neoliberal classista que ens nega el dret  a la cultura, la sanitat, la dignitat...

Cal carregar les piles en aquest mes, setembre tornarà a ser molt dur, tornarà la dura realitat, se n’aniran les oronetes i ens despertaran amb altres salvatjades. Però que quede constància que aquesta situació més prompte que tard a de canviar, si no per nosaltres pels nostres fills o néts. 

Hem arribat a un punt que no es pot respirar, ni viure, almenys amb dignitat. La gent que ens té baix la bota està traient la part més fosca, el seu tarannà feixista, el menyspreu de la democràcia, dels drets humans, de la classe treballadora, de la cultura, del medi ambient... Però no podem perdre l’esperança, ni el somriure, ni les ganes d’estimar. Aquests versos van dedicats a persones individuals que lluiten per construir una nova societat més justa amb diversitat cultural i igualtat econòmica. Salut i llibertat companyes i companys.

      El Poeta Dissident

La Terra lliura el perfum
El núvols d’estiu s’enlairen
buscant les estrelles roges
i el ventijol els ajuda
en aquest extens viatge.
La llum i el tro els acompanyen
custodiats per xiprers
esvelts de fines i llargues
branques amb garlandes verdes.
Els enamorats els miren
absorts des de les omedes.

Farts d’energia la solten
en forma de raigs, aigua,
vent i grans calamarsades.
En les primers aigües
la Terra lliura el perfum
atrapat entre la sorra
i nosaltres els amants
ens deixem portar molt lluny
per la flaire. Les formigues
i els pardalets s’amaguen.

Els xiprers esvelts branquegen
arrossegats per la calma
i resplendeixen amb força.
La vida ara reviscola
acompanyada de música
que s’allarga per les valls.
L’amor es desencadena
en forma de remolí
i penetra per les portes
avergonyides o mortes.

Les sensuals siluetes
de les muntanyes recorden
les corbes de les amades
i la rojor de la posta
revela la passió
que s’amaga dins del cos
de tots els enamorats
després d’una gran tempesta.
El núvols desapareixen
i torna la xafogor.

A l’estiu a més de la calor
es respira molt d’amor.

dilluns, 12 d’agost de 2013

Carta d'Artur Mas a Mariano Rajoy




Benvolgut president,
És sabuda la voluntat d'autogovern del poble català, reiteradament exercida o reclamada de cap a cap dels segles. En l'últim període democràtic, començat al final del segle passat, aquesta voluntat d'autogovern es va canalitzar inicialment a través de l'Estatut d'Autonomia del 1979.

El parlament català va aprovar el 2005 una nova proposta d'Estatut d'Autonomia, que posteriorment van assumir, el 2006, de primer les Corts Generals i, finalment, en referèndum, el poble de Catalunya. La meva implicació personal, tot i no tenir responsabilitats de govern en aquell moment, per a facilitar un nou encaix de Catalunya a Espanya, durant tota la negociació, és ben sabuda.

La sentència posterior del Tribunal Constitucional va diluir i en gran part va anul·lar la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes, i va evidenciar la impossibilitat de continuar desenvolupant la capacitat d'autogovern de Catalunya per la via transitada fins aleshores.

Més recentment, durant la legislatura passada, la negativa a tota mena de negociació sobre la proposta de pacte fiscal, promoguda pel govern de la Generalitat i aprovada per una molt àmplia majoria del Parlament de Catalunya, va tornar a evidenciar la incapacitat de donar resposta des de les institucions de l'estat a les propostes presentades des de Catalunya.

Aquesta situació de blocatge i la manifestació més nombrosa de la història, duta a terme a Catalunya l'11 de setembre passat, em van portar a la conclusió de la convocatòria d'eleccions anticipades perquè el poble de Catalunya decidís lliurement i democràticament el seu futur polític.

Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya van donar com a resultat un ampli suport popular, amb una molt elevada participació, la més elevada de la història en aquesta mena d'eleccions, a les forces polítiques que presentaven en el programa electoral la necessitat d'exercir el dret de decidir.

El Parlament de Catalunya ha manifestat unes quantes vegades durant aquesta legislatura, i a través de majories qualificades, el suport al dret de decidir dels catalans, i ha establert el mandat del diàleg i la negociació amb el govern d'Espanya amb l'objectiu de portar-lo a terme mitjançant una consulta democràtica. La constitució recent del Pacte Nacional pel Dret de Decidir ha evidenciat, alhora, l'ampli suport de què també gaudeix aquest propòsit entre institucions, agents econòmics i socials, i societat civil a tot Catalunya.

El Consell Assessor per la Transició Nacional, organisme de què s'ha dotat el govern de la Generalitat i del qual formen part destacades personalitats, dóna arguments en el seu primer informe de l'existència de vies legals que possibiliten de dur a terme la consulta. Atès que és un informe que considero d'alta qualitat i de contingut molt interessant, crec oportú fer-l'hi arribar d'aquí a pocs dies.

Per tot plegat, entenc que es donen les condicions favorables per a proposar la celebració d'una consulta a Catalunya: ampli suport ciutadà i parlamentari, voluntat de diàleg i negociació, i existència de vies legals per a dur-la a terme.

Entenc que, quan es donen totes aquestes circumstàncies, fruit segurament de tota la trajectòria històrica que li descrivia al principi de l'escrit, és un deure dels responsables públics i governamentals de forjar la voluntat política que permeti de donar resposta a la legítima, pacífica, democràtica i majoritària aspiració de la societat, en el nostre cas, la catalana.

En la nostra última reunió li vaig exposar la necessitat d'una resposta política a la demanda democràtica del poble de Catalunya. Avui la hi reitero per escrit, amb el mateix esperit de diàleg i de negociació d'aquella reunió.

Sóc conscient de la seva posició contrària a la celebració de la consulta, com em va manifestar en aquella reunió. Tot amb tot, entenc que de la mateixa manera que hi ha països –també de la UE– que han trobat vies per a resoldre democràticament i legalment aquesta mena de desafiaments i de realitats, Espanya no hauria de ser-ne l'excepció de sentit contrari.

En conseqüència, li torno a exposar la necessitat d'abordar el diàleg i la negociació, que permetin al poble català de celebrar una consulta, d'una manera pactada, en el termini més breu possible, dins els marcs legals que establim.

Cordialment,
Artur Mas
Barcelona, 26 de juliol de 2013

Extreta de: VilaWeb

dijous, 1 d’agost de 2013

Sempre el foc



El foc en un principi, una vegada vam saber controlar-lo ara farà uns 400.000 anys, ens va obrir moltes portes i ens va permetre dur una vida millor. Per exemple, al cuinar els aliments eliminaven certes malalties o ens permetia escalfar-nos, il·luminar l’interior de les cavernes i espantar les feres, entre altres coses. Ara en l’actualitat continua donant-nos moltes alegries, de fet en la nostra cultura el foc sempre està associat amb la festa. No obstant això, el foc és una tempesta sinistra que ens pot amargar l’existència, principalment aquells que estimem la Mare Terra. De fet, els nostres boscos, reduïts a una mínima expressió si els comparem amb els que cobrien la Península Ibèrica no fa més de 2.000 anys, cada any i principalment a l’estiu sofreixen l’atac miserable de les flames.

Aquest estiu ja ha començat la dansa macabra en Aiora, Catalunya o Mallorca, espere de tor cor que no es represente en cap altra serralada. És una experiència que molts hem hagut de suportar. De fet, si tenim alguna cosa de memòria pràcticament no hi ha cap racó del terme del nostre poble, i pràcticament tots tenim poble,  que no hi haja sofert almenys un o dos incendis. Aquesta experiència macabra pareix que no té solució perquè fins ara tots els estius continua devorant els nostres boscos. Potser el foc siga una manifestació més del sistema pervers en el qual vivim. 

No sé si heu travessat alguna zona boscosa cremada caminant, no paga la pena. El silenci és aterrador, el vent és l’única força que està viva, les cames van posant-se negres i poquet a poquet vas entrant en un estat de fàstic immesurable. L’angoixa és tan gran que pots arribar a vomitar. El paisatge que tu coneixies desapareix, la cendra cobreix els corriols i camins. L’arbre al qual t’arrimaves per buscar ombra ja no està. Les formigues han desaparegut i amb elles la característica verdor mediterrània, tot és negre. Una altra vegada ho hem aconseguit hem cremat la nostra memòria, el nostre paisatge, la nostra identitat. 

Malauradament, tot em fa pensar que aquesta situació es tornarà a reproduir quan comencen les calors de l’any 2014, no haurem aprés res i tornarem a patir i a tindre molt de fàstic tots els que estimem els nostres boscos. 

Aquests versos són per als amants de la natura, per als que encara no han sucumbit a les urpes del consumisme, per als que encara perden el temps observant insectes, plantes, aus, amfibis, per a les companyes i companys que creuen que un altre món és possible. Salut i llibertat companyes i companys.

        
Les papallones sense ales
Una processó sinistra
rodejada de desgràcia  
recorre  el nostre país.
Les flames em cremen l’ànima,
 la memòria i el destí.
La vida fuig de la flama
per corriols, entre els pins.
Després res de res un buit
molt negre, confús, nefast,
nodrit amb molt de verí.

La tragèdia renaix
amb gana tots els estius
i el meu cor amb molta pena
cau a plom en un altre món.
Tot un desconsol se’m menja
les entranyes sense vida
i m’arrastra pel desert
del patiment i de l’odi.
Maleïsc la meua espècie
i el terror que reparteix.

El silenci s’apodera
i ofega tota la vida
amb rapidesa infernal.
Les papallones sense ales
s’arrosseguen entre cendres
i les formigues amb gana
se les mengen a la nit.
La rabosa extraviada
escolta el plor d’un veí
que s’ha quedat sense llit.

Lluny, en un altre barranc,
les bèsties i les plantes
viuen la vida atzarosa
que els porta tots els estius
i respiren alegria
amb les primeres tempestes
que anuncien el final
de la calor pels matins.
Jo comence a estar tranquil.
fins que comence l’estiu.

Jo forme part de la Terra
i sóc una de les bèsties.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...