Syriza, l’esperança grega

Alexis Tsipras, líder de Syriza

Els grecs ens duen un poc d'avantatge. Ja han cremat etapes en les quals nosaltres encara estem immersos. Ja han passat per un govern conservador que va fer un enorme forat als comptes públics i va intentar maquillar-los amb ajuda de “tècnics” alemanys i nord-americans. L'alternativa socialista va intentar negociar el deute i es veure “obligat” a acceptar les condicions draconianes que imposava Alemanya. Va ser incapaç de defensar els seus ciutadans davant l'avarícia del capital. L'errat oportunisme dels conservadors, deixant sols als socialistes, va fer impossible l'aplicació de les mesures anomenades d'ajust imposades per Merkozy i, passant de la democràcia més elemental, van imposar un govern de “tècnics” per aplicar-les. El resultat és el que havien predit premis Nobel d'economia com Krugman o Stiglitz: l'enfonsament econòmic i l'empobriment de la població. 

Les darreres eleccions no han donat el poder a cap de les dos grans formacions polítiques que anaven alternant-se en el govern, les dues partidàries d’aplicar el dictat de Merkel. No hi ha cap majoria possible per a complir amb les reformes exigides ni per a proposar una alternativa. Cal doncs convocar noves eleccions per al mes pròxim en les que s'albira la victòria d’una nova formació amb un programa amb contacte amb els ciutadans: la Coalició d'Esquerra Radical (Syriza).

Nosaltres hem cremat la primera etapa, la del socialdemòcrata Zapatero, i estem en la segona, doncs el PP era l'alternativa que es presentava com la solució, i el resultat estem patint-lo. L'Estat està desfent-se a tots els nivells. Ajuntaments, governs autonòmics i govern central acomiaden, desmunten, desfan, mentre l'atur augmenta, la Borsa s'enfonsa, la prima de risc supera els 500 punts i el deute públics creix de manera alarmant. Com ha passat en Grècia, els mercats no estan mai saciats, volen més, sempre demanen més, i els ciutadans, farts de sacrificis, no veuen resultats. El govern ha aplicat la medicina que prometia ser la panacea i tot va pitjor. Ja no sap que fer. Quan més prompte cremem l'etapa Rajoy i anem a unes noves eleccions abans acabarem amb aquesta espiral de bogeria que submergeix en la desesperació a milions de ciutadans.

Els partits majoritaris, els que han sigut tradicionalment “alternativa de poder” s'han cremat en una mateixa política sense eixida. Cal buscar noves alternatives que trenquen la dinàmica destructiva dels grans capitals mundials que només miren els seus interessos egoistes i avars. Hi ha solució i la coneguem. Al principi de la crisi fins i tot Sarkozy va apuntar públicament que calia reformar el capitalisme, controlar els moviments de capitals i perseguir els paradisos fiscals. Amb els anys que han passat estem veient en la pràctica el que ja sabíem per la teoria: que les polítiques de retallades i d'austeritat porten a la depressió i a l'atur, mentre que les polítiques d'estímul estan donant bon resultat als Estats Units. Doncs només cal elegir als polítics convençuts i capaços de fer el que cal, complint un programa sotmès a la voluntat popular.

A Grècia les enquestes donen com a guanyadora per al pròxim 17 de juny a la formació d'esquerres Syriza. No hem de perdre-ho de vista doncs anem darrere però portem el mateix camí. Potser alguna cosa comence a canviar.

Ací podeu veure un resum del programa electoral del partit Syriza tret del blog de Ignacio Escolar 

  1. Realitzar una auditoria sobre el deute públic. Renegociar la seua devolució i suspendre els pagaments fins que s’haja recuperat l’economia i torne el creixement i l’ocupació.

  2. Exigir a la UE un canvi en el paper del BCE perquè finance directament als Estats i als programes d’inversió pública.

  3. Apujar l’impost de la renda al 75% per a tots els ingressos per damunt del mig milió d’euros anuals.

  4. Canviar la llei electoral perquè la representació parlamentària siga vertaderament proporcional.

  5. Apujar l’impost de societats per a les grans empreses si més no fins a la mitjana europea.

  6. Adoptar un impost a les transaccions financeres i també un impost especial per als productes de luxe.

  7. Prohibir els derivats financers especulatius, com els swaps i els CDS.

8. Abolir els privilegis fiscals dels quals gaudeixen l’església i els armadors navals.

9. Combatre el secret bancari i l’evasió de capital a l’estranger.

10. Rebaixar dràsticament la despesa militar.

11. Apujar el salari mínim fins al seu nivell previ a les retallades (751 euros bruts mensuals).

12. Utilitzar els edificis del Govern, la banca i l’església per a allotjar a les persones sense llar.

13. Posar en marxa menjadors en els col·legis públics per a oferir desdejuni i esmorzar gratuït als xiquets.

14. Oferir sanitat pública gratuïta per a les persones desocupades, sense llar o sense ingressos suficients.

15. Ajudes de fins al 30% dels seus ingressos per a les famílies que no poden afrontar les seues hipoteques.

16. Apujar les prestacions de desocupació per als aturats. Augmentar la protecció social per a les famílies monoparentals, els ancians, els discapacitats i les llars sense ingressos.

17. Rebaixes fiscals per als productes de primera necessitat.

18. Nacionalització dels bancs.

19. Nacionalitzar les antigues empreses públiques de sectors estratègics per al creixement del país (ferrocarrils, aeroports, correus, aigua…).

20. Apostar per les energies renovables i per la protecció del medi ambient.

21. Igualtat salarial per a homes i dones.

22. Limitar l’encadenament de contractes temporals i apostar pels contractes indefinits.

23. Ampliar la protecció laboral i salarial dels treballadors a temps parcial.

24. Recuperar els convenis col·lectius.

25. Augmentar les inspeccions de treball i els requisits laborals per a empreses que accedisquen a concursos públics.

26. Reformar la constitució per a garantir la separació església-Estat i la protecció del dret a l’educació, la salut i la protecció del medi ambient.

27. Sotmetre a referèndum vinculant els tractats europeus i altres acords d’importància.

28. Abolició de tots els privilegis dels parlamentaris. Eliminar l’especial protecció legal dels ministres i permetre als tribunals ordinaris processar els membres del govern.

29. Desmilitaritzar la guàrdia costanera i dissoldre les forces especials antiavalots. Prohibir la presència de policies encoberts o amb armes de foc en les manifestacions i mítings. Canviar els plans d’estudi dels policies per a posar èmfasi en els temes socials, com la immigració, les drogues o l’exclusió social.

30. Garantir els drets humans en els centres de detenció d’immigrants.

31. Facilitar als immigrants la reagrupació familiar. Permetre que els immigrants, inclús els indocumentats, tinguen accés ple a la sanitat i l’educació.

32. Despenalitzar el consum de drogues, combatent només el tràfic. Augmentar els fons per als centres de desintoxicació.

33. Regular el dret a l’objecció de consciència en el servei militar.

34. Augmentar els fons per a la sanitat pública fins als nivells de la resta de la UE (la mitjana europea és del 6% del PIB i Grècia gasta el 3%).

35. Eliminar el copagament en els serveis sanitaris.

36. Nacionalitzar els hospitals privatitzats. Eliminar tota participació privada en el sistema públic de salut.

37. Retirada de les tropes gregues d’Afganistan i els Balcans: cap soldat fora de les fronteres de Grècia.

38. Trencar els acords de cooperació militar amb Israel. Recolzar la creació d’un estat Palestí dins de les fronteres de 1967.

39. Negociar un acord estable amb Turquia.