dijous, 29 de desembre de 2011

Acaba el 2011



L'any que se'n va no serà fàcil d'oblidar. Han passat moltes coses que poden marcar punts d'inflexió en qüestions bàsiques per a la vida de la majoria dels ciutadans. 

Aquest any el planeta ha accentuat les seues queixes, pel maltracte que rep dels homes, en forma d'augment de la temperatura, desgel dels pols, sequeres en alguns llocs del planeta i inundacions en altres, terratrèmols i tsunamis que, combinats amb la prepotència i egoisme dels humans, han provocat desastres com el de Fukushima. 

ETA ha anunciat que renuncia a la violència. Una bona notícia que no es correspon amb els entrebancs que el flamant govern està posant als que intenten conduir les legítimes opcions polítiques de l'esquerra abertzale pel solc constitucional.

Les eleccions autonòmiques i municipals de maig van deixar ajuntaments i comunitats autònomes majoritàriament en mans del PP, i les generals de novembre van dur a Rajoy (a la tercera va la vençuda) a la Moncloa. El PP controla políticament quasi la totalitat de l'Estat espanyol en els tres nivells: local, autonòmic i estatal. Mai, en democràcia, un partit havia tingut tant de poden. En moments de crisi és açò positiu? No tardarem en saber-ho. De moment els indicis (fins que no passen les eleccions andaluses només hi haurà indicis) dibuixen un panorama força negre per a les classes populars, doncs el govern pareix que intentarà portar a la pràctica el programa de la CEOE. Que ho aconseguisca dependrà de la resistència que trobe enfront.

Però no tot és negatiu. El 2011 ha sigut l'any del renaixement de la ciutadania política exigint democràcia, als llocs on no n'hi havia, i democràcia real als estats on la corrupció, l'acomodament dels polítics i l'ofensiva neoliberal l'ha falsejat. 

Les noves tecnologies, encapçalades per Internet, han donat als ciutadans un espai on fer política, lliure de la censura i el control dels poderosos. Xarxes socials, tuits, You Tube, Facebook i blocs han deixat de ser mitjans d'entreteniment per a ser espais on exercir la política, on unificar criteris de les oposicions atomitzades i aconseguir la unitat d'acció necessària per a ser efectius. Tunísia, Egipte i Líbia han donat un primer pas important acabant amb qui havia monopolitzat el poder durant dècades, i Iemen i Síria segueixen els mateixos passos. Queda molt per fer però l'anomenada primavera àrab és un punt d'inflexió en el qual s'ha iniciat un procés que no té marxa enrere. 

Els mateixos mitjans han servit per assajar la mobilització ciutadana als països amb una democràcia nominal però adulterada i desnaturalitzada pels poders financers, fora del control democràtic. La mobilització ciutadana del 15-M va encunyar i difondre arreu del món l'expressió “spanish revolution” com una forma pacífica d'exigir democràcia real ja. El silenci o la tergiversació, per part dels mitjans de comunicació, dels motius de la crisi i del que cal fer per sortir del pou, han deixat l'espai per a l'expressió política que ha trobat ressò a les xarxes socials i Internet. 

La denuncia minoritària i atomitzada de la corrupció, la ineficàcia dels polítics, el injust sistema electoral i el control de la política pels financers, ha trobat en el món virtual la manera de coordinar i el poder de convocatòria que fins ara no existia. En el 2011 s'ha demostrat la força al carrer. En el 2012 cal demostrar que en una democràcia els ciutadans són el primer i que els interessos de la majoria estan per damunt dels interessos de la immensa minoria, encara que aquests tinguen molts diners. 

Que tingueu un feliç any 2012

dimarts, 27 de desembre de 2011

Les imatges del 2011



2011 ha sigut l’any dels grans triomfs mediambientals i les immenses mobilitzacions socials que han demostrat el que és possible aconseguir quan ens posem drets per a lluitar pel que creiem.

En 2011, Greenpeace ha realitzat accions al voltant del món... mirant les imatges de les campanyes realitzades en 2011 podem posar-li cara a les protestes i esbossar els rostres del compromís mediambiental.

Amb el terrible terratrèmol i el tsunami de Japó vam ser testimonis del segon major desastre nuclear de la història de la humanitat, vam poder veure el dolor i el terror en les cares dels japonesos afectats pel fantasma invisible de la radioactivitat. Greenpeace va estar en Fukushima ajudant a les víctimes, mesurant radiació, pressionant als governs, demanant ampliar la zona d’exclusió i lluitant per a fer veure a la resta del món els riscs clars de l’energia nuclear. Els nostres experts van proporcionar informació independent que contrastava amb les dades oficials i va pressionar al govern Nipó perquè protegira de manera més efectiva a la població afectada.

Treballarem per tot el globus per a assegurar-nos de que el perill de l’energia nuclear quedava clar. Treballarem, en aquest 2011, per a fer llum sobre les alternatives a l’energia nuclear. I vam promoure l’energia neta que és la clau d’un futur més segur i renovable.

En Indonèsia els nostres activistes van donar la veu d’alarma sobre la desforestació. Empreses relacionades amb la destrucció dels boscs, la llar i mitjà de vida de molts indonesis i també de goril·les i tigres, van ser posades en evidències. Aquest ha sigut l’any en què Ken ha deixat a Barbie públicament per deforestar les selves d’Indonèsia. I també hem viscut com la seua reconciliació es va fer pública quan Mattel i altres empreses jogueteres van deixar de comprar paper per als seus embalatges a l’empresa APP.

L’Àrtic ha sigut altra de les prioritats internacionals de Greenpeace en aquest 2011. Els nostres activistes van escalar, en diverses ocasions, la plataforma petrolífera de la companyia britànica Cairn Energy a Groenlàndia, per a demanar que s’acabaren les extraccions petrolíferes en l’Àrtic. El nostre director executiu internacional, Kumi Naidoo, va estar en una d’aqueixes accions i va passar uns dies en la presó, junt amb altres activistes, per aquesta acció. “Parar la destrucció de l’Àrtic” va ser el lema d’aquesta campanya les impressionant imatges de la qual van donar la volta al món.

La cimera del clima de Durban ha tancat l’any 2011 amb un acord dèbil, amb un tractat la forma legal del qual no està encara definida i que, a pesar de firmar-se en 2015, no serà operatiu fins després de 2020, com volia EUA.

En aquest vídeo de resum d’accions internacionals es poden veure cares i persones diferents de moltes parts del món. Rostres que expressen sons i desitjos. Però hi ha molt més darrere de cada acció, de cada pancarta... estem plantant cara a quelcom, protestant per la justícia i l’equitat. No estem només reivindicant una situació destructiva sinó que estem proposant una nova via. Estem, al cap i a la fi, lluitant per un futur verd i en pau.

Només gràcies a les aportacions individuals podem realitzar totes aquestes accions, ja que en Greenpeace no rebem diners ni de governs ni d’empreses. Ajuda’ns que s’ha de seguir treballant pel medi ambient Fes-te soci/a!

Text original de Mike Townsley, traducció al castellà de Nadia González (@nadianit), al català de John Newhouse

divendres, 23 de desembre de 2011

Aquí és Nadal i estic content



Bon Nadal i esperem que no ens foten el nou any

Estem en el temps de resistir, pensar i imaginar


A un coneixement científic de la realitat s’arriba des de la informació, el pensament i la discussió dialèctica. Si analitzem la crisi, i per extensió altres assumptes que ens afecten,  des d’aquests plantejaments una cosa és certa, aquesta crisi i altres històries són producte de la mentida i l’engany. Els poderosos que controlen els mitjans de comunicació s’han donat molta pressa en difondre mentides, amagar dades, desterrar la imaginació, perseguir la cultura... amb l’objectiu que visquem en l’engany, que pensem que l’única estratègia possible per a eixir del merder en el que ens han posat és la seva. Però parteixen d’unes dades errònies i per tant el resultat comença a ser catastròfic per a ells, per a nosaltres i per a la nostra casa, la Mare Terra.

La ceguera és de tals dimensions que estem caient en un abisme econòmic, social i ecològic. Si no hi ha una informació correcta, les dades que dirigeixen el nostre pensament ens duen a camins sense cap eixida i tan sols podrem avançar si tinguem dades reals que ens permeten un anàlisi científic de la realitat.

Comence a sentir-me com un personatge que viu un deliri paranoic d’ algú i sé el seu final. En certa forma està passant el mateix que va passar en aquest país quan a la dictadura de Franco. El poder dominant d’aquell moment negava tota la realitat: tortura, presos polítics, homes i dones humiliats i humiliades, fam, repressió de la cultura i un llarg etc., fins al punt que es va produir una desconnexió entre el poble i el poder dictatorial. Aquesta desconnexió va portar la negació de qualsevol eslògan del règim, era prou que es diguera blanc per a saber tots que tot era negre i ben negre. Avui el poder econòmic nega la destrucció de l’estat de benestar, la discriminació de la dona, que tots som iguals, el canvi climàtic, l’eliminació de la Democràcia... igual que va passar abans la solució és un altra.   

Davant de tanta miopia cal imaginació, experimentar, no tindre por de discutir les coses, de trencar esquemes una i mil vegades, de buscar nous camins des de la confiança il·limitada en el ser humà. I ací està la qüestió que entenem per humà? Jo crec que els humans no ho som si no podem pensar i imaginar amb total llibertat, pensar i imaginar porta més pensament i més imaginació i per tant més humanitat. Quin drama més gran quan s’intenta minvar el poder creador de la dona i l’home amb frases tan tristes com: no, això no és possible, és utòpic... en quan l’única realitat certa és que no podem continuar així. Estem en el temps de resistir, pensar i imaginar, en el moment de crear un altra humanitat. Salut companyes i companys.
El Poeta Dissident

                                                                                      El mascarón llegaba a Wall street.
                                                                                                                        (........)
                                                                                                           El mascarón bailará  entre columnas de  sangre y de números
                                                                                                            entre huracanes de oro y gemidos de obreros parados
                                                                                                            que aullarán, noche oscura, por tu tiempo sin luces

                                                                                                                                                                 Federico García Lorca


Quants vaixells sense oceà
Alguna cosa em devora
les entranyes i no ets tu.
És l’odi incert, sangonera,
que m’esprem la vida plena.
Sol, no. Incomprès, tampoc, buit,
però molt fart de mentides
que no ens porten a cap lloc.
Només escoltem paraules
buides de significat
que es perden pels passadissos.

Quants somnis eliminats,
quantes vides esborrades,
quants vaixells sense oceà,
mariners sense vaixells
i xiquets sense cap mestre.
Quanta desídia inútil,
quant de lladre camuflat,
quanta vida corrompuda,
quanta insolidaritat,
quanta mort innecessària.

El monstre se’ns menja ràpid
i té moltíssima fam.
Cal neutralitzar la fera,
que devora mariners,
 beu aigua dels oceans
i es meneja corrompuda
entre els que són inhumans,
amb la  sensibilitat,
el pensament, l’alegria, 
amb la solidaritat.

Vull un altre món possible
sense dalles venjatives
que esclafen les nostres vides.
Vull la meva vida plena
al costat de la gent meva
que plora, somriu i batega.
Vull sentir el teu calor
en la pell, de matinada,
mentre ens acaronem
tot dos cara contra cara.

Naixem des d’un destí incert
que es perd en realitat.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...