dissabte, 29 d’octubre de 2011

Superar el capitalisme


Només cal llegir el Manifest comunista per adonar-se’n de la potència analítica del marxisme. Sorprèn veure com es dedueix, del mateix funcionament del sistema, la situació actual de concentració de capital en unes poques mans i el destí miserable de les classes populars. Després de les dues guerres mundials la socialdemocràcia i l’aplicació de polítiques keynesianes van aconseguir llimar les arestes del capitalisme, front a la possibilitat d'una revolució tipus soviètica, però la desaparició d'aquest perill ha fet desaparèixer el miratge de l’estat de benestar i està donant ales a la pitjor versió del sistema o, potser, simplement evoluciona de forma natural en el sentit que Marx havia previst.

Però no sols la concentració de capital arriba a nivells inimaginables amb una crisi sistèmica que exigeix créixer o desaparèixer.  L’augment de la productivitat produeix el creixement galopant de l’atur  crònic; el pirateig de recursos naturals submergeix a milions de persones del tercer món en la més absoluta misèria; les agressions al planeta són tan greus que només en els darrers cent anys de capitalisme s’han alterat de manera irreversible els ecosistemes i s’han consumit més recursos no renovables que en tota la història de la humanitat. Tot per la cerca egoista de guanys, doncs, creixement econòmic i productivitat han substituït a la felicitat com a motor de les accions humanes. 

El domini de la burgesia regida per l'egoisme, l'avarícia i la recerca del benefici de qualsevol manera, és incompatible amb la democràcia i la justícia social, és incompatible amb la societat dels ciutadans. Ho demostra l’exigència de retallades de despesa pública que afecta a aspectes bàsics de la societat democràtica com són l’educació, la sanitat o les pensions, mentre els rics acumulen més riquesa. Posar el benefici, els privilegis i l’opulència d’una minoria per davant del mínim bàsic de supervivència digna de la ciutadania no pot admetre’s en una societat civilitzada del segle XXI. 

La classe dominant s’ha mostrat incapaç de complir amb les normes democràtiques i de justícia que ella mateix ha imposat. Les forces productives al seu abast no serveixen més que per a fomentar la desigualtat i l’abús. Marx deia que el luxe era un defecte, tant com la pobresa, i la societat que planteja la classe dominant com eixida de la crisi polaritza la ciutadania en dos grups: el del luxe insultant i el de la precarietat i la misèria. 

Cal doncs superar el capitalisme i caminar democràticament cap a una societat capaç d’assolir la igualtat d’oportunitats, amb la solidaritat i la justícia com a pilars bàsics, que tinga respecte pel medi que hem heretat dels nostres pares i hem de llegar als nostres fills, amb un model de desenvolupament racional que no desprecie la vida.

dijous, 27 d’octubre de 2011

Comunicat d’Ocupa Wall Street al món.

Declaració consensuada per l’Assemblea General De NYC el dia 29-9-2011, i llegida en Current TV per Keith Olbermann el 5-10-2011. Però podria haver eixit de qualsevol plaça espanyola.

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Delinquir sense voler


Barberà i Bellver camí del jutjat
Diu el Molt Honorable President de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra, que “la justicia ha de mantener un equilibrio en todas las situaciones”, queixant-se de que “he echado en falta en la Comunidad Valenciana el equilibrio y la independencia a la hora de aplicar la justicia en un lado u otro de la política”, perquè diu que quasi totes les actuacions han sigut contra el PP. Per què? Ell pot saber-ho de primera mà, doncs el seu mentor, Carlos Fabra, ha de tindre sobrat coneixement de l’assumpte.

Té raó el president quan afirma que han sigut els càrrecs del PP els que han tingut la pràctica totalitat d’imputacions per corrupció, malversació, prevaricació i altres delictes associats al poder. Han sigut imputacions inevitables amb les proves que aportava la fiscalia. El que no diu el president és que la justícia valenciana ha deixat que molts d’aquests casos prescriguen, deixant passar el temps, canviant jutges, anant de jutjat en jutjat o absolent en base a sentències retorçudes. 

El cas Carlos Fabra de Castelló és una mostra insultant de la ineficàcia de la justícia valenciana. L’assumpte de Zaplana i Terra Mítica va prescriure. La rama valenciana del cas Gürtel veurem com es dissol com el sucre en l’aigua, i no perquè no hi haja proves. I la sentència absolutòria per a Bellver en el cas Monforte és l’últim exemple, de moment, de jutjar intencions obviant les proves presentades pel ministeri públic, doncs el jutge considera no provat que l’acusat violara la llei “a propòsit”.  

A pesar que en tots els casos mencionats d’absolucions, i altres que no nomenem per no cansar, es reconeix que el delicte s’ha comés, els dirigents del PP aprofiten per a proclamar la persecució que sofreix per part de la justícia. "Ha habido un abuso de la fiscalía en el ejercicio de la acusación pública", manifestava l’alcaldessa de València, sempre tan ben vestida i lluint una bossa de mà possiblement de Louis Vuitton de 4.000 euros, com les que li regalava el cap de la trama Gürtel a València, “el bigotes”.

La política del PP valencià de posar en les llistes electorals als imputats està fent que aquesta de Bellver siga la primera d’una llarga sèrie de compareixences de càrrecs del PP davant la justícia. Camps i Ricardo Costa, com ja sabem compareixeran després de les eleccions del 20N; Pedro Ángel Hernández Mateo l’exalcalde de Torrevieja imputat en tres causes; la cúpula del PP imputada en el cas Gürtel que implica a Ricardo Costa, Yolanda García, David Serra i Vicente Rambla; Milagrosa Martínez per suborn i prevaricació; Sonia Castedo i Diáz Alperi implicats en el cas Brugal. Açò només en la Comunitat Valenciana.  

L’allau de vots que reben els populars unes eleccions rere altres els ha fet immunes, doncs veuen que els electors, lluny de castigar la corrupció generalitzada del PP valencià, els premia tornant a elegir-los. I la immunitat dels vots porta a la impunitat davant la justícia. Són moltes les imputacions i per delictes importants associats al càrrec que el PP els ha proporcionat però segurament la justícia pensarà que ho han fet sense voler.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

En mig d'una gran tempesta


No cal ser un gran observador per adonar-se que després del 15 d'octubre les coses ja mai més seran iguals. La repulsa a un sistema que cada vegada és menys democràtic i equitatiu i que margina cada vegada més gent es va posar en evidència, una vegada més, en aquesta manifestació. També va quedar clar qui són els nostres explotadors i els responsables de la situació en la que estem.

Com calia esperar, l'elit mundial continua fent el mateix, ens ignora o insulta mentre s'ompli les butxaques amb més diners. No han entés el missatge, no han entés res, estem davant d'un procés revolucionari amb una enorme profunditat que pot tindre unes conseqüències tan grans com va ser la Revolució Russa o la Comuna de París. La gent ha dit una vegada més prou i els palmeros del capital, com és el cas de Jose María Aznar, han tractat als indignats de ser d'extrema esquerra i antisistema. Bé hi han acusacions que depenent d'on vénen poden arribar a ser una floreta i més si tinguem en compte la tradició democràtica i tolerant d'aquest personatge, que es va posar de manifest quan ens va dur a la guerra il·legal d’Irak. Ara estem en un altra en la que estem recolzant, pel petroli, a una colla d’ assassins. Per altra banda, segur que hi ha gent indignada d'extrema esquerra i antisistema, però bé eixe no és el cas que ens ocupa ara.

Cal ser conscients d'on estem, estem davant d'una crisi que no és tan sol econòmica, si no que també és moral, política, social... És a dir, estem davant d'una crisi sistèmica on l'elit dominant, que a aconseguit quotes impressionants de poder, fa tot el que pot per a seguir conservant el seu estatus social. Aquesta maniobra està portant-se a terme a costa dels nostres drets i les nostres conquestes socials.

Fins ara les seves arpades d'ós poc a poc anaven robant els drets  a les classes subalternes que, per altra banda, a penes si manifestaven algun tipus de resistència. Una prova evident d’aquesta passivitat és eixe bipartidisme absurd que estem patint en aquest país. Però s'ha produït un canvi qualitatiu, la classe mitjana se sent amenaçada per un sistema que l'està empobrint i la classe treballadora està sent cada vegada més marginada i n’és conscient de la seva situació. La conjuntura està provocant el sorgiment d'una una gran aliança entre la classe mitjana i la classe treballadora, una aliança estratègica contra un sistema que ens està empobrint i marginant a una gran majoria, que com ja es diu per ací representem el 99%. Quina va a ser la resposta dels poderosos? Si mirem la història ens pot aborronar, per això crec que estem dintre d'una gran tempesta, però ara en som més, comencem a estar més conscienciats i som capaços de veure la realitat. En la fotografia es pot veure un instant de la manifestació del 15-10-11 al seu pas per el Corte Inglés.
El Poeta Dissident        

En mig d'una gran tempesta

Un riu de gent ens arrastra
en mig d'una gran tempesta.
Els llamps la nit il·luminen,
els trons sinistres ressonen,
la tranquil·litat ens roben,
el temps entropessa i corre.
La joventut és un somni
que molta gent ha perdut
rodejada de misèria
descontrolada, imposada.

Un riu de gent ens desperta
de la submissió vella,
salvatgement heretada,
mentre la tempesta creix
al ritme d'una revolta. 
Nous camins s'obrin pel món,
entre el fang i l'esperança.
Revela’t, trenca cadenes,
imposa la teva llei,
justícia social.

La meva vida renaix,
en mig d'una gran tempesta,
entre la gent revolta.
La tempesta s'engrandeix
i m' arrastra entre la boira.
El caminar és feixuc,
desmanotat a l'inici,
després segur i dubtós,
sempre entre la gran tempesta.
Després tranquil·litat, calma.

L'arc de Sant Martí rebenta
entre una gran heretgia
que destrona l'altivesa
de l'arrogant financer.
El jo també és el nosaltres,  
els ningú ja no som res,
els en o na són  persones
i ja no hi han nobleses
que adorar, ni tampoc súbdits
que fastiguejar tot l'any.

Estic dintre la tempesta
que a tots arrossegarà.    

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...