Merkel també ha perdut les eleccions a Berlín, després d'haver-les perdut en el major Estat d'Alemanya, Renania del Nort-Westfalia, en Hamburg, la segona ciutat del país, i en Baden-Wurttemberg. Merkel ha perdut sis de les últimes set eleccions regionals. Fa dos dies era Dinamarca l'Estat que canviava de color amb la victòria del Bloc Roig liderat per la socialdemocràcia. Abans havia sigut Itàlia on les darreres eleccions municipals van colpejar Berlusconi perdent ciutats tan importants com Milan. I Sarkozy i Cameron estan en els més baixos índex de popularitat.
La crisi passa factura. Els partits neoliberals estan pagant a les urnes la política nefasta que ens ha dut a aquest desastre econòmic i social. A la majoria d'Europa, governada per partits de dreta hi ha alternativa: l'esquerra. Però que podem fer als estats on ha sigut un partit socialdemòcrata l'encarregat d'implementar les polítiques dolentes de la dreta de tota la vida? Ho tenim cru.
Al nostre Estat espanyol, sempre a l'inrevés d'Europa, l'assumpte s'agreuja pel bipartidisme que s'ha treballat als llocs de poder i mitjans de comunicació més importants al llarg de quasi tot el període democràtic. L'alternativa a la dreta del PP era el PSOE a l'esquerra i viceversa . Les demés opcions eren testimonials o limitades a territoris perifèrics. Només aquests dos partits tenen opció de governat l'Estat.
El parany del bipartidisme ha funcionat de manera que els ciutadans que no vulguen votar al partit que ha imposat les mesures neoliberals, el PSOE, sols tenen l'opció que governe l'autèntic partit neoliberal, el PP, la qual cosa és fugir del foc per caure a les brases. Les opcions de l'abstenció o el vot blanc o nul significa renunciar a la possibilitat, molt llunyana però possible, d'un canvi real, doncs afavoriria a la dreta que, està demostrat, vota sempre i tota.
El pitjor de tot és que les enquestes donen al PP una victòria sense pal·liatius, no perquè augmente els seus vots, sinó perquè hi haurà molta abstenció. L'efecte pervers del bipartidisme té aquestes coses. Sense alternativa entre les polítiques dels dos grans partits els ciutadans renuncien al vot abans de confiar en terceres ofertes, entre altres coses perquè no les coneixen. I així es dona la paradoxa de que la majoria de la ciutadania, que desaprova les mesures neoliberals del govern i les propostes antisocials del PP, es queda sense veu i a l'abast dels polítics al servei dels poderosos.
Ací hem anat tradicionalment amb el pas canviat. Quan en la majoria de països d'Europa governava l'esquerra ací teníem governs d'Aznar i quan a Europa predominen les dretes ací elegim a Zapatero. Però, i si anàrem tots a votar i poguérem agafar el pas d'Europa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada