diumenge, 29 de maig de 2011

Després del 22 de maig


Comence aquestes reflexions abans de saber els resultats de les eleccions del 22 de maig, una cosa és certa el cos es posa malalt quan pense en la possibilitat que els corruptes i pocavergonya isquen  altra vegada ben parats.  Després de tot el que està passant, si arrasen, s'ompliran d'arguments per a l'insult, la desqualificació, i continuaran prostituint la Democràcia una vegada més.

Continuar aquest text no ha sigut fàcil, la sensació de solitud ha entrat amb força en el meu cos. La derrota de l'esquerra ha sigut total, s'han complert les pitjors expectatives. Els neoliberals poden estar contents, els que han arruïnat el món han sigut recompensats. A més a més  estan aconseguint que els ciutadans es creguen que l'única eixida per a la crisi, provocada per l'avarícia dels  banquers i demés, siga empobrir l'economia dels ciutadans, degradar els drets laborals, reforçar un Estat que dirigisca tots els seus esforços  per a protegir les grans empreses i passar de tots nosaltres. Pareix que estem ací tan sol per a què els rics siguen cada vegada més rics i els pobres siguen cada vegada més invisibles. Gràcies a la successió de torns en la farsa parlamentaria intentaran pegar un pas més després de les eleccions generals. Increïble el sistema que estem construint: els treballadors ens estem convertint en els amortidors de qualsevol sacsada que tinga el sistema, la democràcia tan sol és formal, no hi ha divisió de poders, la corrupció fora de ser castigada pareix que enalteix als pocavergonya i ens allunyem de la igualtat al ritme que apareixen noves castes d'intocables. 

En tota aquesta derrota tan sols hi ha hagut un succés que ens ha alegrat la nostra existència i ens ha fet més suportable la derrota, el moviment dels indignats, que, entre altres coses, ens està dient que un altre món és possible. Al mateix temps també es demana la reforma laboral, que es lluite contra la corrupció, una separació efectiva de poders i un mecanisme de control ciutadà per a l'exigència de responsabilitat política. 

Com podem veure, tan sol es demana que la Democràcia siga real, un primer pas per a què comencem a caminar cap a l'horitzó de la Utopia. Però no ens oblidem no hi ha democràcia real si no hi ha una democràcia econòmica. La dreta no és babau i ja ha començat a insultar, menysprear, esclafar... aquest moviment ciutadà. Què passarà quan demanen la fi del sistema? Perquè no ens oblidem, com diu el mateix José Luís Sampedro, “es una falacia hablar de crisis financiera únicamente. La crisis es política. La crisis es del sistema de vida occidental” i per eixir d'aquesta crisi faran falta canviar moltes altres coses més.

Una última cosa enfront de ma casa una indignada a posat en la seva balconada una bandera republicana.

Crit a la conformitat
La rutina dels vençuts és molt amarga,
tan agra, tan buida, que no se n’adonen
que el pas del temps se’ls menja l’esperit lliure,
eixe alè que ens permet caminar enlairats,

orgullosos de nosaltres, de la Terra,
de les papallones i les sargantanes.
La desfeta no ens deixa existir als ningú,
orfes de voluntat tan sol som màquines

que ens endollen o ens apaguen amb propòsits
incerts, perduts en una altra realitat
que no és la nostra, que és talment imposada

per eixos que s’anomenen civilitzats,
que parlen amb la boca plena de xifres
i noms estranys sense cap vincle amb la vida.


Per als indignats
M’agrada veure les joves indignades
que lluiten contra els rabiosos mercaders.
M’agrada veure com s’indignen els joves
assetjats per les quadrilles d’alabarders.

També m’indigne quan esclafen les dones
de les places tots els desdenyosos poders.
M’indignen els comentaris dels corruptes
que els tracten com si foren uns pobres corders,

perquè emmerden la dèbil democràcia
que cal refer lluny de la idiosincràsia
dels corromputs, fariseus i altres grans pardals.

Reaccione per la poca gràcia
que tenen els representants de Déu i cia
en la reevolució des dels ravals.

divendres, 27 de maig de 2011

Brutalitat policial injustificada. Per què?


En una democràcia la violència és patrimoni de l’Estrat. Els ciutadans cedeixen la administració i el poder als polítics mitjançant les eleccions per a que apliquen les lleis, per a que donen seguretat i vetllen per la convivència ciutadana. Quan els instruments cedits als polítics per a governar-nos s’utilitzen en contra dels ciutadans, que no incompleixen cap llei i es mostren pacífics, el poder perd la confiança dels ciutadans i tota la legitimitat.

Les imatges dels indignats de la Plaça Catalunya colpejats per les suposades “forces de l’ordre” depenents de la Generalitat, sense que hi haja cap acció violenta per part dels desallotjats, entra dins de la qualificació de “brutalitat policial” innecessària i gratuïta que tantes vegades hem vist. És hora ja d’exigir que la força, en cas de que siga necessària, siga proporcionada i deixem d’assistir a l’espectacle d’apallissaments de ciutadans inofensius per agents policials que abusen de la impunitat que els dona l’uniforme. 

Si en aquesta societat estem en contra de la violència són els agents de l’ordre els primers que han de respectar-ho. Encén la sang de la impotència veure com un uniformat, pagat pels nostres impostos, colpeja repetidament a una persona inofensiva en terra. Per què? Per a què? És aquesta la democràcia que ens ofereix el sistema? La indefensió davant de la brutalitat injustificada de la policia?

dimecres, 25 de maig de 2011

El 15M pot morir d’èxit


Campament de la Plaça 15 de Maig de València
El 15 de maig de 2011 va ser una data memorable que passarà, sens dubte, a la història. Milers de persones van poder mostrar el seu descontent amb els governs, estatal i autonòmics, i la seua frustració amb el sistema d’aquesta democràcia dopada i posada al servei dels poderosos.

Els campaments que van seguir a la manifestació multitudinària foren una demostració de la força dels ciutadans. Amb la sola voluntat, amb raons i sense cap violència, van ser capaços d’alçar la veu per denunciar les malalties de la societat i, mitjançant les assemblees, van elaborar propostes per rectificar les accions o omissions dolentes del poder.  

Però també es pot morir d’èxit. Continuar els campaments sense un objectiu clar i realitzable a curt termini és malbaratar l’èxit aconseguit. Milions de ciutadans van entendre i van compartir les exigències generals del 15M que reflectia la insatisfacció i el descontent amb els polítics. La gran acceptació i el ressò mediàtic aconseguit va donar força i confiança als joves però, sense alguna cosa concreta per la qual lluitar, el moviment anirà perdent vigor i acabarà marcint-se. És el que esperen els que han tingut sempre el poder. Tenen paciència, saben esperar que passen el moments d’eufòria, per a continuar fent el de sempre.

No ens governa un dictador. Hi ha eleccions periòdiques que, amb totes les imperfeccions i defectes que cal modificar, permeten els canvis. Si un partit governa és perquè la majoria de “votants” l’ha triat. Si aquesta majoria no es correspon amb la majoria de la ciutadania és perquè molts ciutadans passen d’exercir el seu dret. La mostra la tinguem en les recents eleccions en les quals, amb un terç dels electors, ha obtingut majoria absoluta la llista dels imputats de la Gürtel. Aquest resultat no es correspon amb el sentir ciutadà majoritari però és el que passa quan un terç dels votants s’absté  o vota en blanc. Ací no ha fallat el sistema, han fallat els ciutadans.

Què volem aconseguir mantenint els campaments? Ho volem tot? Anem a estar acampats fins que el món s’arregle? És absurd. Tenint en compte totes i cadascuna de les queixes i propostes, sense oblidar-ne cap, cal prioritzar-les. Anem a per tot però comencem per assumptes que podem resoldre en poc de temps i tindrem triomfs que ens animaran en la lluita. Proposem-nos la reforma electoral o el retall de la despesa dels polítics o major inversió en sanitat o qualsevol cosa però que siga possible obtenir-la i en poc de temps. 

Convoquem manifestacions, campaments, concentracions... el que siga. Però amb un objectiu clar i definit. Podem pujar els escalons d’un en un, de dos en dos, potser de tres en tres, però no podem pujar al cim en un sol pas. Prioritzem, dosifiquem els esforços i aprofitem les vies democràtiques. El 15M és l’esdeveniment més important de les últimes dècades. No el deixem pansir-se al sol dels reeixits campaments. Perquè el 15M pot morir d’èxit.  

dilluns, 23 de maig de 2011

Costarà però és imprescindible

El proceso de movilización from ATTAC.TV on Vimeo.

Carlos Molina, participante de la acampada en Valencia, explica el origen de las movilizaciones en las plazas de España, las motivaciones de los participantes y el futuro del proceso.

Costarà però és imprescindible que els partits escolten als indignats. El PSOE li tira la culpa de la desfeta a la crisi, com Mourinho culpava als àrbitres. El PP celebra la gran victòria i es frega les mans mirant la Moncloa com la pròxima residència de Rajoy. IU s’alegra d’haver augmentat el percentatge de vots sense preguntar-se críticament per què no han aconseguit, si més no, els vots que ha perdut el PSOE. Tots els partits han buscat la manera d’aprofitar el 15M en aquestes eleccions però cap d’ells els escoltat realment. 

Segueixen igual que abans del 15M, i la política en aquest país va canviar eixe diumenge. Els joves d’ara no entenen que es parle de dretes i esquerres. S’han criat amb democràcia i exigeixen que es complisca allò que els han contat que és la democràcia: el poder del poble. Exigeixen que els polítics siguen els dipositaris temporals d’eixe poder al servei dels ciutadans i no admeten que els poders financers, que només responen als seus interessos particulars, dicten les polítiques de l’Estat.

Guanye qui guanye tindrà davant un munt de ciutadans exigint serveis públics de qualitat, que la Constitució no siga paper mullat en tot allò referent a vivenda, treball, fiscalitat progressiva per mantindre l’estat de benestar, decència informativa i l’exigència als polítics de que siguen els primers en sacrificar privilegis si cal que els ciutadans es sacrifiquen i, especialment, que el poder siga un mitjà encaminat a aconseguir el benestar i la seguretat dels ciutadans i no per conservar i augmentar la riquesa i els privilegis de la minoria plutocràtica.
   
El 15M ha polititzat als joves que fugien de la política. Aquest moviment és l’esdeveniment polític més important, des de fa dècades, d’aquest país. Lluny de franquismes, socialismes, PPes i PSOEs, exigeixen neteja democràtica, justícia social, honestedat política i ètica ciutadana. Escolteu-los perquè senzillament volen  DEMOCRÀCIA REAL JA!!!

diumenge, 22 de maig de 2011

Comunicado de prensa de Democracia Real Ya

QUIERO from Edartis on Vimeo.


Comunicado de prensa enviado hoy 22 por la mañana: Democracia real Ya! ha decidido emitir este comunicado de urgencia a pesar de ser el día de las elecciones municipales debido a la importancia de los temas a desmentir.
Han aparecido varias webs, perfiles de facebook, twitter y tuenti en los que se intenta suplantar nuestra identidad como movimiento, proponiendo acciones e ideas completamente opuestos a los que se recogen en nuestro manifiesto oficial.
Queremos desde aqui aclarar que DRY no es un partido político, nunca ha tenido pretensiones de serlo y no entra en sus proyectos convertirse en ninguno. Todas las páginas en las que se asocie a DRY con un partido político son calumnias, ya que desde el principio DRY se ha definido como una plataforma apartidista y asindical.
Los únicos canales de comunicación validos son la web oficial democraciarealya.es, el perfil de twitter @democraciareal, el perfil de facebook /democraciarealya y los correos terminados en @democraciarealya.es. Pedimos a los medios que verifiquen cualquier información que les llegue por otros medios que no sean estos.
Han aparecido, no solo reivindicaciones firmadas en nuestro nombre que nada tiene que ver con DRY, sino incluso personas que dicen ser representantes de esta plataforma y que anuncian acciones con fechas concretas. Desde aqui desmentimos esas declaraciones. La proxima semana convocaremos una rueda de prensa en la que se informará de las próximas movilizaciones, hasta ese momento todo lo que se diga carece de veracidad.
A través de este comunicado DRY quiere denunciar la mala pràctica periodística de El Mundo, que el sábado publicó un artículo en el que declaraba que Democracia real Ya! “sólo mantendría contacto con los medios de comunicación a través de ruedas de prensa retransmitidas on line”. En nombre de la extensa red de ciudades que integra DRY denunciamos la manipulación de este medio, ya que esa medida es temporal y se aplica sólo al grupo de Madrid, tal como ya se explicó a este medio. Aun así su artículo habla de DRY en general sin hacer mención a la especificidad local de esa medida en cuanto a la relacion con los medios de comunicación y por tanto condenando al silencio mediático a más de 60 ciudades que en ningún momento han manifestado su intención de no atender a la prensa.
Esperamos que este comunicado sirva para que El Mundo rectifique y para que el resto de medios de comunicación sepan que siempre que la intención sea dar información veraz sobre el movimiento estaremos encantados de atenderlos.
DRY quiere aclarar también que las reivindicaciones de las acampadas no tiene porque coincidir con las suyas. Como convocatorias autónomas e independientes que son, cada acampada ha elaborado su propio manifiesto y sus reivindicaciones, que en ocasiones coinciden con las consensuadas por los miembros de DRY y en otras no. Las propuestas de DRY son las que estan publicadas en la web oficial. Cualquier otra propuesta que se haga pública y se desmarque de las anteriores no proviene de DRY, aunque se anuncie como si así fuera.
Más allá de estas acalaraciones, DRY aunque no las organice ni las convoque, apoya las acampadas y colabora en lo posible con ellas, ya que las reconoce como la expresión de la voz de la ciudadanía sin intermediarios, y esa era una de las reivindicaciones de la manifestación del 15 de mayo.
Por último, creemos necesario aclarar ante la cuidadania que nuestro movimiento nunca ha pedido la abstención, ni el voto en blanco, ni el voto nulo, ni el voto para ningún partido en concreto. DRY promueve que la gente se informe y que decida por sí misma a quién entregar su voto según su ideología, puesto que al ser una plataforma plural, la diversidad de voto es tambien amplia. Nuestro objetivo es mejorar el sistema electoral actual, pero hasta que ese modelo cambie, creemos que cada persona debe participar como mejor le parezca.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...