Al poder sempre li ha interessat que el poble fora ignorant. La informació i la saviesa són poder i cal tindre-ho en mans d’uns quants només. El capitalisme i la tecnologia necessiten gent formada per a generar plusvàlues. D’ací que l’educació siga obligatòria i les universitats estiguen obertes als joves treballadors. Però la formació que reben els estudiants és incompleta, hi ha molta formació tècnica i poca, cada vegada menys, formació humanística i crítica.
Així tinguem gent molt preparada tècnicament, en una parcel·la del coneixement, que pot ser fàcilment manipulada en les qüestions que més afectaran a la seua vida laboral i política (tots volem tindre una vida laboral i tinguem una vida política, conscient o inconscient). Els mitjans de comunicació de masses, controlats totalment pels poders fàctics, són els encarregats de crear opinió per a fer-nos creure que la seua opinió és la nostra. Per a fer-ho més creïble s’acompanyen “d’experts”, eixa gent que ha estudiat i sap més que ningú sobre el tema tractat.
Ara mateix són els experts en economia ultraliberal (els que aplaudien i fomentaven les polítiques econòmiques que ens han dut a la crisi) els que apareixen als mitjans per a repetir-nos eixa veritat que tot el món sap sobre les pensions: que hi ha un consens entre els experts de que la baixada de la natalitat i l’augment de l’esperança de vida fan insostenible el sistema de pensions públiques si no es retarda l’edat de jubilació. I la majoria de ciutadans assumeix aquestes veritats inqüestionables, dites pels experts que més saben del tema.
Però el sistema no és hermètic, té escletxes, i homes que, com Vicenç Navarro, fa llum als racons on el sistema amuntona les dades oficials i ens les mostra clares i diàfanes. Ara resulta que els experts que parlen de fallida del sistema de pensions ja havien pronosticat el desastre per a l’any 2000 i 2005 i, mira per on, en 2010 encara hi ha superàvit. Resulta que hi ha més experts que pensen que les pensions públiques són viables, funcionant com fins ara, que experts que pensen el contrari, el que passa és que els mitjans no els trauen mai per a que parlen com experts.
La ximpleria dels anunciadors de la fallida del sistema de pensions, que anuncia que dins de quaranta anys hi haurà només un treballador actiu per cada jubilat, no té en compte, per exemple, l’increment de cotitzants per l’entrada de la dona en el mercat de treball (en Espanya dels més baixos l’Europa dels 15), ni dels immigrants, ni l’increment de les cotitzacions o dels imposts pels augments de salari com a conseqüència de l’augment de productivitat.
L’economia no és lineal, és polièdrica, segons des de l’angle que la mires té unes possibilitats o altres, afavoreix a uns o altres, perjudica a uns o altres. L’economia que fa bé als treballadors retalla guanys als empresaris i la que defensen els poderosos només mira per mantindre els seus guanys i privilegis. Per això cal tindre clar on està cadascú, a quins experts cal creure i no ser tan ingenu de pensar que per tindre un bon treball (sempre en l’aire) o un títol universitari ja pertanys a l’altra classe i que, per tant, has de pensar com ells.
Vicenç Navarro, “Los errores de la sabiduría convencional sobre la pensiones”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada