Dret a treballar vs esquirol

 
Aquests dies, amb motiu de la vaga general, s’ha escoltat molt això de “qui vullga també té dret a treballar” o “els piquets no deixen que s’exercisca el dret a treballar”. No és casualitat. S’ha invertit molt en canviar el sentit dels elements que, al llarg de segles de lluita, havien conformat la consciència de classe. Per exemple: el que ara és diu dret a treballar en un dia de vaga abans era fer d’esquirol. Això que ara s’exigeix com un dret i amb la cara ben alta era una vergonya i un deshonor per a qualsevol treballador.


El vocable “esquirol” ve del català i s’utilitza a tot el món per a definir els treballadors que, quan els seus companys es declaren en vaga, continuen treballant o als que reemplacen treballadors en vaga. Començà a utilitzar-se, al segle XIX, quan obrers de la localitat barcelonesa de L’Esquirol ocuparen els llocs de treball dels obrers de Manlleu que estaven en vaga. És un vocable acceptat i definit per la Reial Acadèmia de la Llengua espanyola i pel Diccionari de la llengua catalana, però no l’he llegit ni una sola vegada als diaris ni l’he escoltat a la ràdio ni a la televisió. En canvi el dret a treballar el dia de la vaga apareix constantment. No és un assumpte menor. S’insereix en la manipulació dels mitjans de comunicació, en mans del capital, de ideologia exclusivament liberal, que són gairebé tots.

Però anem a raonar eixe dret a treballar. Admetem que les persones tenen drets individuals ¡no més caldria! Però els humans som essers socials i per a viure en societat cal sacrificar alguns interessos particulars en favor del interès general. Ningú qüestiona que es conculque el sacrosant dret a la propietat privada quan s’expropia un terreny particular per a fer una carretera, per exemple. Be, doncs, fer que el govern rectifique els retalls salarials i social, la congelació de les pensions i la reforma laboral que facilita l’acomiadament, precaritza l’ocupació i dona tot el poder a la patronal, és un assumpte d’interés general que ha de prevaldre sobre el dret individual.

La vaga és la única manera que els treballadors tenen per fer-se sentir i per defendre els seus drets. Amb la vaga està defensant-se el dret individual de tots els treballadors a treballar, així doncs, està defensant-se el interés general. És la manera de defensar la Constitució que en l’article 35 diu: “Tots els espanyols tenen el deure i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció per el treball i a una remuneració suficient per satisfer les seues necessitats i les de la seua família”. Cosa que la reforma laboral dificulta i, en molts casos, impedeix.

Defensar, obertament i sense avergonyir-se, el dret a treballar un dia de vaga general denota la pèrdua de la consciència de classe. Que els governs s’atrevisquen a deixar els treballadors indefensos davant dels patrons, com al segle XIX, és la conseqüència de la pèrdua de la consciència de classe que debilita els treballadors. Que tornem a anomenar “esquirols” als que treballen en dia de vaga és, només, acabar amb els eufemismes que contribueixen tan eficaçment a desclassar els treballadors i deixar-los a l’abast de la patronal.